Fer l’espelma, la nostra rutina nocturna

Just abans d’anar a dormir tenim el costum d’asseure’ns al voltant d’una espelma i estar-nos-hi 3 minuts en silenci. Fer-ho sense paraules ens apropa com a parella, ens reconnecta a un nivell més enllà del mental i m’ajuda a descansar millor.

Aquesta és la rutina: encenem una espelma i la deixem a terra al costat del llit, apaguem tota la resta de llums, ens asseiem en un coixí cadascú quedant l’espelma entremig de nosaltres i ens estem així, en silenci, uns 3 minuts. 

Potser al principi mirem la llum de l’espelma una estona breu, però poc després, cadascú al seu ritme, tanquem els ulls. Cadascú va cap endins seu, cap a l’interior d’un mateix, estant en presència de l’altra.

N’hi podríem posar un nom més fashion tipus “meditació de la llum” o algo així, però nosaltres n’hi diem simplement “fer l’espelma”. 

Cada nit fem l’espelma. Bé, cada nit no: de tant en tant hi ha alguna nit que ens permetem no fer-ho, sigui perquè estem KO energèticament, o perquè ella necessita anar a descansar aviat i jo encara estic molt actiu, o al revés. Però en general, sí que ho fem cada nit. És el nostre dir-nos bona nit.

Anar a dormir juntes fent aquest ritual ens ajuda com a parella perquè ens reconnecta. Sense dir-nos res, sense més explicacions, és un estar amb l’altra alhora estant amb mi. I sense haver de fer res més.

Igual com en la meditació, sempre em venen pensaments de com ha anat al dia, idees per a l’endemà… Quan m’adono que m’ha vingut un pensament, intento deixar-lo passar. Sense culpar-me’n, intentant evitar sentir-me malament perquè m’hagi vingut un pensament. Torno a la respiració i centro la meva atenció a fer un escaneig de tot el meu cos, anant part de part. Em centro a estar amb mi. En descansar en mi.

No fixem una alarma que ens indiqui quan acabar. Hi ha dies que ho fem curtet de 1 o 2 minutets, altres dies potser ens hi estem 5 minuts. 

Quan sento que en tinc prou, obro els ulls i espero que l’altra també els obri. Quan les dues tornem a tenir els ulls oberts creuant la mirada, ens apropem els coixins i ens fem un petó.

I en aquest moment ve un dels moments més màgics de cada dia: just després de fer-nos el petó, ens toquem front amb front, fem una respiració conjunta i bufem juntes l’espelma. Sense comptar a tres, sense paraules, seguim connectades i bufem alhora perquè s’apagui l’espelma i quedar-nos completament a les fosques.

Bufar les espelmes es fa pels aniversaris, per celebrar que ha passat un any, per celebrar que comença un nou any de vida, una nova volta al sol. M’agrada prendre-m’ho com que celebrem cada dia de l’any. És la nostra forma de celebrar la vida, dia a dia 🥰

La idea de fer l’espelma prové del stage de sexualitat de Gestalt que vaig fer el 2021. Allà ens van proposar que durant 22 dies, cada nit encenguéssim una espelma (individualment) i li preguntéssim “com està la meva sexualitat?”, estant uns 3 minuts en silenci mirant l’espelma, amb les respostes que em vinguessin. 

Fa cosa d’un any vaig explicar-li aquesta pràctica amb la Mariona i li va agradar tant que vam decidir adaptar-la per fer-ne la nostra rutina nocturna de parella. I ho anem fent gairebé cada dia des de llavors. 

Ara, la comparteixo amb tu com un regal que et faig per si creus que et pot servir incorporar-la a la teva vida. Adapta-la com creguis que et pot anar millor 😊

Ara que estem a la setmana 18 d’embaràs a la Mariona ja se li veu clarament la panxa d’embarassada. Fins i tot ja la deixen seure al metro! El que trobo curiós és que se li nota més panxa a les nits que als matins. 

Noto molt el canvi des que finalment els de MC Mutual li han concedit la baixa. Que ella hagi deixat de treballar fa que tingui més energia, la noto més a gust amb la vida. Això m’agrada, fa que em senti millor jo i que ens repartim més les tasques de la casa, que fins ara ella tenia poca energia per fer. 

Ai, i està sentint-se bé per estar cuinant més! Ens estem cuidant molt a través de l’alimentació 😊 I fins i tot està fent pastissos requetemolons sense sucre i amb farines guays casi cada setmana!!! 😋

Aquestes últimes hem començat a rebre roba i elements relacionats amb la criança. M’agrada molt aquesta generositat i solidaritat! Més enllà de deixar-nos-ho o donar-nos-ho, quan ens trobem compartim vivències, consells a tenir en compte i records bonics de quan ho va viure la persona que ens ho deixa, i és molt bonic tot plegat 🥰

La primera adaptació que m’adono que caldrà fer a casa és aconseguir una còmoda-calaixera on guardar-ho tot 😅 no m’esperava que fos aquesta la primera adaptació que féssim, però té tot el sentit hehehe 

I fins aquí! Avui fa 63 dies seguits que medito al matí, ara ja estic fent 20 minuts en comptes de 15 i uau què bé que em va! 

M’adono que aquesta disciplina, entesa com un compromís amb mi mateix, en el fons m’ajuda a estar millor amb la parella (i també m’ajudarà amb la criatura quan neixi). No només ho faig per mi, noto que també afecta positivament en el camp relacional. Crec que per això m’apareix de dins la força de voluntat per mantenir-ho a diari. Més info sobre la rutina de meditació matinal en aquesta entrada 😉