Nu-llit. Nues al llit. Passar una estona al llit despullades. Més que passar una estona, estar una estona. Per tenir sexe? No, o no necessàriament. És per tenir un espai d’intimitat en parella, i prioritzem que es doni de forma habitual.
Això va més enllà de l’embaràs i la paternitat. Això és una pràctica restauradora de parella, independentment de si s’espera una criatura o no. Així que és aplicable a molta més gent que no pas només papis i mamis 😉
Aquesta pràctica ens la va dir la Bibiana, compi de feina de la Mariona, i jo la comparteixo aquí perquè l’estem posant en pràctica des del setembre, i ens fa bé com a parella. Gràcies Bibiana!
Nullit consisteix en estar al llit despullades durant 2h un cop a la setmana. Ni més, ni menys.
“És molt això!” potser em direu. Potser sí. Nosaltres ens ho prenem com una extraescolar més. En comptes d’anar a ballar salsa o al rocòdrom, ens reservem 2h una tarda a la setmana per fer Nullit.
En el nostre cas és els dimarts de 18:30 a 20:30. Tot i que si comencem més tard, també l’acabem més tard. Quan comencem, li deixem el sopar a l’Appa, activem el modo avión dels mòbils i posem l’alarma perquè soni al cap de 2h.
Sovint he sentit a persones properes que viuen amb la parella trobar-se en la situació que es veuen poquíssim en el dia a dia. Gairebé només per sopar i dormir, i potser llevar-se juntes si és que coincideixen d’horaris. Quan vius en parella es tenen menys cites, perdoneu però algú ho havia de dir!
A mi també m’ha passat en el passat: treballar tot el dia, potser a la tarda fer alguna “extraescolar”, i retrobar-nos amb la parella a la nit estant esgotat energèticament.
“Què tal el dia?”. Compartir-nos com ha anat la feina, marrons que ens hem trobat, preocupacions, alguna anècdota que ens hagi fet riure, i fins aquí. Quedar-nos en un pla mental superficial. No arribar a res profund (tampoc tenir-ne l’energia), ni anar al cos.
Nullit ens ajuda a travessar això. Ens hem compromès a guardar-nos aquest espai d’intimitat pel que sigui que necessitem en aquell moment. Sense més expectativa que això.
Inicialment ens havíem marcat un seguit de normes per Nullit. Confesso que vaig ser jo: m’encanten els jocs de taula, i el monitor de lleure que encara viu en mi té tendència a proposar regles i restriccions. Són línies que delimiten les possibilitats, serveixen per ordenar, afegeixen un component d’estratègia, promouen la creativitat i ho fan més divertit!
Les normes inicials eren: no fer servir cap dispositiu amb pantalla (excepte per posar música), sí que es pot portar menjar, només es pot sortir del llit si és fer anar al lavabo, i no es pot dormir durant aquestes 2h.
La veritat és que hem necessitat flexibilitzar aquestes normes. Us les explico perquè veieu per on van els tiros, però la veritat és que com més passen les setmanes, menys tenim en compte aquestes normes. Ens serveixen més aviat per marcar-nos una direcció.
I què passa si algú no pot alguna setmana? L’acord que tenim és que la persona que anul·la Nullit fa alguna proposta per compensar-ho durant la mateixa setmana. Per ara no ens ha passat, però hem quedat així.
Què s’ha donat en els Nullits que hem fet des del setembre? Reflexionant-hi, m’adono que sovint necessitem una bona estona de compartir-nos en profunditat com està cadascú, en què està encallat, preocupacions i intranquil·litats. També debats interns, nous descobriments i revelacions des de l’últim Nullit.
Alhora, és un espai que ens serveix per prendre decisions de parella. Alguna vegada hem portat temes concrets a debatre per trobar-hi una posició o solució que ens hi sentim còmodes com a parella.
També tenim la rutina de llegir en veu alta la app Pregnancy+, que ens diu com ha evolucionat la criatura aquesta setmana i quina mida té 😀
Després d’una primera estona més mental, hi ha hagut diversos dies que ens hem deixat portar cap a la corporalitat. Carícies, algun dia hem tingut sexe, algun altre ens hem fet massatges amb oli, algun simplement ens hem tocat a llocs que teníem adolorits per rebaixar la tensió. Reconnectar amb el cos, el propi i el de l’altra. Oish, què necessari! Quant me n’oblido en el dia a dia i què bé que em va!
La veritat és que també hi ha hagut dies que ens hem quedat en lo mental i resolent temes. Per exemple, un dia vam estar la major part de Nullit tramitant la sol·licitud per demanar la baixa de la Mariona. En un primer moment, jo em vaig rallar: sentia que havíem “perdut” el Nullit d’aquella setmana. Però després vaig adonar-me que això venia de l’expectativa que Nullit fos diferent. Em va calmar acceptar que era el que necessitàvem aquell dia, que no trobàvem espais fora de Nullit per gestionar-ho i per tant Nullit també servia per això.
En general, Nullit m’ajuda a reconnectar amb la Mariona. Hi ha una retrobada, tant mental com física i emocional. És un espai per netejar el que ens queda pendent de dir-nos o de fer. És un espai de benestar. I estar despullades convida a tenir el cos més present.
Al contrari del que em pensava al principi, no hi ha una sexualització o erotització constant, sinó que més aviat ens porta a una normalització i naturalització dels cossos. Estar nues també contribueix a prendre’ns Nullit més com un espai d’intimitat.
Recomano practicar Nullit. Sí, acabo així, dient que a mi m’està servint, com a parella ens està servint. Ara et toca a tu provar-ho!
Ei, i adapta-ho a com et vagi millor: no cal que sigui entre setmana si ho tens impossible per horaris, també pot ser al cap de setmana! No cal que sigui setmanalment, també pot ser una vegada al mes!
Generar un espai així, sens dubte és beneficiós per a la parella, perquè apropa. I això és restaurador. Energèticament, físicament, emocionalment.
Desitjo que hi hagi molts més Nullit arrel d’aquesta publicació 😊
Comentaris
M’encanta tenir aquest espai amb tu cada setmana, amor, sento que ens ajuda atenir una relació sana! I que bé obrir-ho i compartir-ho perquè que arribi a més persones i siguem més les que ens beneficiem d’aquesta idea que un dia algú que no coneixem, va tenir! Bona cadena d’amor i comunicació! Gràcies amigues de la Bibiana per dir-li a ella, i ella a nosaltres i visca la cadena! Que no s’aturi la pràctica! 😉
Ahó! Que així sigui 🥰
Adrià! Et vaig seguint i em sembla molt interessant tot el que vas compartint!
Jo sóc pare des de fa 6 mesos i mig, i és una transformació brutal de tot en mi!
Sobre el que comparteixes ara, em sembla una idea brillant, però tinc algunes qüestions. La primera és si realment cal generar aquests espais. Segurament la resposta és que sí, degut a l’estil de vida que portem, però i si posem la vida al centre i per tant, tota l’estructura que l’acompanya i que la sosté (feina, «extraescolars», espais personals, part social, vida interna, etc), caldran aquests espais o el dia a dia ja compte d’aquests moments profunds?
La segona, com a pare, ara mateix disposar d’aquest Nullit és pràcticament impossible. Heu pensat com ho fareu?
Gràcies! 🙂
Bones Xavier! M’he alegrat molt en llegir-te, m’agrada que això també sigui un espai on fer-nos preguntes i donar-nos suport 🙂 I enhorabona per la paternitat!!!
El teu comentari m’ha recordat un pensament que tenia fa un parell d’anys: desitjava muntar-me una vida en què no necessités vacances. Volia trobar un ritme de vida sa en què no necessités desconnectar marxant de vacances. Si necessito desconnectar, és que no està sent sostenible per mi i cal trobar una altra manera de viure, això em deia. Per mi, això és anàleg al que comentes tu: per què necessitar generar Nullit, no puc generar espais d’intimitat en parella en el dia a dia?
Ara estic de tornada d’aquest pensament. Em valido necessitar vacances perquè ho poso en una perspectiva temporal més àmplia: sé que tinc pics de feina i m’està bé dedicar-hi més hores i més energia puntualment, hi ha èpoques en què em sorgeix fer més plans socials, setmanes en què estic súper cap endins, i en tota aquesta fluctuació i ciclicitat, també hi ha moments que vull marxar de vacances. Per mi, és acceptar que no vull el mateix cada dia, hi ha moments que gaudeixo de la intensitat i altres que gaudeixo de la calma, i són fases que vaig passant de forma cíclica.
Marxar de vacances pot sorgir d’una necessitat imperiosa perquè no aguanto més, o pot ser una fase més dins de l’any que també disfruto igual com la resta d’activitats que faig. Lo desitjable és que passi lo segon, i la dificultat apareix quan necessito calma (o intensitat, o estar en lo social, o estar cap endins, o reconnectar amb la parella) i no estic sabent com fer-ho perquè passi.
Seria bo generar una vida en què ja hi haguessin espais d’intimitat en parella en el dia a dia? Sí, en una vida ideal sí, i alhora accepto que la realitat em porta a prioritzar entre una activitat i una altra, i em valido (i no em culpo) que la meva elecció no sigui sempre generar aquests espais de parella a diari. Això vol dir que no estic posant la vida al centre? Per mi, no, perquè estar un temps sol amb mi, o passar una estona amb col·legues cuidant-nos, també és posar la vida al centre. Per ara, el que veig és que reservar-nos 2h setmanalment ens ajuda com a parella, com també em va bé marxar de vacances un mes a l’any.
Dit això, entenc el que comentes, que amb una criatura de sis mesos i mig veus impossible fer Nullit tal com l’he explicat. Sent honest, no tinc ni idea de com evolucionarà Nullit quan la criatura estigui fora de la panxa de la Mariona, no hem pensat com fer-ho i encara em costa molt d’imaginar com serà el nostre dia a dia, tots els canvis que implica d’organització del temps i dels espais. A mi m’agradaria trobar alguna manera de conservar l’essència de Nullit, adaptant-lo a la realitat que visquem. Confio que ho anirem trobant a mesura que la vida ens ho posi davant. Ja ho aniré compartint per aquí 😉
En aquest sentit, tu ets qui ja et trobes en la criança: com seria conservar l’essència de Nullit per tu/vosaltres? Aniria més en la direcció de sentir que hi ha intimitat entre vosaltres en la resta d’activitats que ja compartiu a diari? O com seria adaptar Nullit: quin seria el mínim temps que us podeu permetre fer Nullit i que sigui viable? 30 minuts de Nullit a la setmana? 15 minuts? 5 minuts a la setmana? Perquè 2h potser és impossible en la vostra situació, però quin seria l’estona mínima que podeu permetre-us? Fer-ho setmanalment, encara que sigui poca estona, crec que ja té beneficis immensos i pot ser un gran tresor. Estaré content de llegir-te si vols com compartir què acabeu fent, serà una font d’inspiració per quan ens trobem amb la criatura de 6 mesos 🙂