Mirar el mòbil als vespres

Més sovint del que voldria em trobo mirant el mòbil als vespres i nits. De cop, sense saber com hi he arribat, m’adono que estic mirant stories i més stories, o lliscant avall llegint posts i més posts. I molts són interessants eh! Vull dir, no és que siguin només xorrades!  Tinc la sensació que m’arriba prou contingut inspirador i que em porta a aprenentatges i reflexions valuoses. Però hi passo més temps del que realment vull. Massa temps de vida dedicat al mòbil.

Fa un temps vaig voler fer un seguiment de quant temps passava mirant el mòbil diàriament, per quantificar del que estàvem parlant. Primer utilitzava la app Quality Time, però em va deixar de funcionar correctament i em vaig passar a ActionDash. 

El que he anat veient és que m’hi passo més de 2h de mitjana cada dia (i hi ha setmanes puntuals que de mitjana m’apropo més a les 3h diàries!), majoritàriament concentrades als vespres. 

I això sense comptabilitzar l’ús del telèfon per trucades, ni per GPS, ni la gestió econòmica del banc, ni el temps d’escoltar música, ni les compres online! Vull dir que en aquesta mitjana ja hi he descomptat aquests elements perquè són funcions que considero d’una altra índole, no pas hobbies de pantalla que puc reduir o triar no fer (tot i que també comporten temps!)

Resumint: més de 2h diàries mirant Instagram, WhatsApp, Gmail, navengant amb el Chrome i utilitzant el Calendar. És fort. I em sembla massa temps. Massa temps de vida. Massa temps de no estar vivint altres coses.

Crec que no sóc l’únic que li passa això, però per la magnitud social que deu tenir, trobo que poc se’n parla. És una addicció socialment molt ben acceptada.

La veritat és que pensava que quan veiés la quantitat d’hores que passava mirant la pantalleta, faria algo al respecte. Però el cert és que saber-ne el número m’ha generat més aviat tristesa, però no m’ha portat a l’acció de canviar-ho. No he reduït dràsticament l’ús del mòbil després de saber el temps que hi dedicava.

Tot això per dir que m’he adonat d’algo nou important: estant amb una altra persona, el mòbil és una excusa que em permet retirar-me i tenir temps sol, amb mi. Tot i no estar realment amb mi perquè estic mirant el mòbil! Però sí retirar-me d’estar en relació. 

Veig la desconnexió que genera entre dues persones el fet que hi hagi un mòbil pel mig encenent-se la pantalla perquè ha arribat una notificació, o fent un sorollet d’avís. Quan estic amb la Mariona o amb altres persones, intento no deixar-lo a la vista i silenciar les notificacions, per minimitzar les interrupcions que genera. 

Quan després d’una estona en parella agafo el mòbil i em passo una hora a Instagram sense que me n’assabenti, m’adono que és que necessitava espai per mi i no he sabut com permetre-me’l sense tenir el mòbil com a excusa.

Fa poquet que m’he adonat d’aquest patró que em surt automàticament, sense que me n’adoni.

Em va ajudar a obrir els ulls quan l’Antonio Herrero de ricosylibres.com va compartir a la seva newsletter aquesta definició de llibertat: “la libertad es el tiempo que transcurre desde un estímulo y tu respuesta».

I posava aquest exemple: “Tienes el pensamiento de mirar instagram. Eres consciente de que has tenido ese pensamiento. Observas la sensación corporal que está manifestándose en alguna parte de tu cuerpo. Te preguntas: ¿cómo elijo reaccionar ante este estímulo? ¿Miro el móvil ahora mismo? ¿Espero cinco minutos? ¿Cojo el móvil (sin encenderlo), lo observo, y lo vuelvo a dejar en la mesa? ¿Simplemente decido hacer cualquier otra acción de las infinitas que existen?”

Aquesta reflexió ha fet un clic en mi: ara, quan em surt l’impuls d’agafar el mòbil, tinc un microsegon de llibertat en què puc decidir encendre la pantalla i mirar-lo, o no fer-ho. I ho estic posant en pràctica i m’està sorprenent la quantitat de vegades que trio no mirar-lo perquè realment no em cal! Perquè no m’aporta res que no sigui fugir del present, evadir-me.

Ara veig que mirar el mòbil als vespres sovint prové d’una necessitat d’estar amb mi, de retirar-me d’estar en el pla relacional i generar un espai d’estar jo sol, connectant amb mi. Per incapacitat i inconsciència, obria el mòbil. Ara veig que no (o com a mínim, no sempre) és el que necessito: hi ha moltes vegades que em va millor fer altres coses.

En aquest microsegon de llibertat abans d’obrir el mòbil, em pregunto què em convé. De vegades és tancar els ulls una estona i ja està. Altres vegades és estirar-me a l’hamaca i estar en silenci. Altres és posar-me una cançó que m’agrada. Altres és escriure el que em passa ara o m’ha passat durant el dia. Altres és meditar i notar parts del cos que tinc adolorides o en tensió. I així, vaig expandint les opcions que tinc, més enllà de mirar el mòbil.

Ei, i molt sovint hi segueixo caient eh! Em segueix passant cada dos per tres que obro el mòbil quan realment no és el que vull si ho penso! I culpar-me’n o fustigar-me sé que tampoc m’ajuda perquè és des de l’exigència, i aquesta part de mi me la conec bé i sé em pot portar pel camí de l’amargura. 

Diria que la clau és, de mica en mica, anar tenint més mircosegons de llibertat que m’ajudin a viure de forma més sana i a gust amb la vida.

Desitjo que tu també tinguis aquest microsegon de llibertat abans d’obrir el mòbil, que et permeti reconnectar amb tu i decidir lliurement què és el que més et convé en aquest precís instant 😊

I amb tot això, he arribat a la 10a publicació de Papadri! Uau, què fort com s’ha anat materialitzant! Últimament m’ha passat que persones desconegudes m’heu parlat o escrit dient-me que llegiu papadri.com i m’ha fet molta il·lusió! Ha estat molt bonic saber que persones que no conec us inspira o serveix d’alguna manera el que escric 😊

Per acabar, estic content de compartir que aquesta setmana hem entrat a la setmana 17 d’embaràs i han passat dues novetats brutals! D’una banda, han concedit la baixa a la Mariona considerant que el seu lloc de feina suposa un risc per a l’embaràs, i això farà que estiguem millor, més tranquil·les i podent-nos cuidar més 🥰 I la segona és que la Mariona ha notat per primera vegada a la criatura dins de la panxa!!! 🤩🥳