19:09. Avui no sé sobre què escriure. No tinc un tema pensat. Sovint durant la setmana em passa alguna cosa que em fa fer un click, que em genera una petita (o gran) revolució dins meu i em surt la necessitat de compartir-ho per aquí. Avui escric sense guió, sense una direcció predefinida. I a veure on ens porta això.
No és que no hagi passat res aquesta setmana, és que he viscut la setmana de forma molt tranquil·la. Tinc la sensació que hem entrat en un replà en l’evolució de l’embaràs. Setmana 20, just a la meitat. Una setmana d’estabilitat, de no massa canvis, o com a mínim no pas visibles.
La Mariona ha començat a notar moviments de la criatura, però per ara no es veuen des de fora, o com a mínim jo no encara els he vist (tot i que me’n moro de ganes!).
També li està passant que necessita anar a fer pipi molt sovint, i això és un símptoma de tenir infecció d’orina. Hem anat al CAP, li han fet la prova i ha donat negativa. Tot i així, ens han dit que és possible que sigui un fals negatiu i ens han receptat antibiòtic preventiu.
Ho hem parlat amb la Gemma, la nostra llevadora, i hem acordat que abans de prendre’s l’antibiòtic, millor que ho provem de revertir de forma natural. Com? Fent dues coses (totalment noves per mi, totalment inimaginables!):
- Menjar a saco de nabius, en totes les formes possibles. Així que hem aconseguit nabius en format fruit, també suc de nabius, i fins i tot un suplement vitamínic de nabius. Cal dir que aquest últim l’hem buscat per 3 farmàcies diferents, però en tots els casos els suplements també contenien altres plantes contraindicades per a embarassades perquè són abortives; finalment l’hem trobat a una herbolisteria.
- Posar-se un gra d’all per la vagina i deixar-lo unes hores allà.
Estar de pont contribueix a tenir la sensació de poder afrontar tot això amb més calma. Tinc la sensació de tenir molt més temps de vida disponible. Temps per atendre lo pendent, temps per dedicar-me a mi, a la parella, temps d’estar en família, de fer família.
Temps d’estar estona mirant la llar de foc, de caminar fora i notar el fred al cos, de tornar a jugar a La Fallera Calavera, de cuinar a poc a poc, de fer aperitius cada dia. Joder, què bé que es viu així! M’hi acostumo ràpid hehehe
No tenir un tema pensat a escriure avui és trencar amb un patró meu ben antic. Por a no fer-ho prou bé, i per compensar-ho, l’exigència, l’haver de fer de més, preparar-me més, pensar més, controlar més.
Avui em permeto escriure cada línia segons el que em va naixent. Amb la resta del full en blanc, sense la llista d’idees a compartir relacionades amb la paternitat que fins ara he necessitat fer-me per escriure cada entrada. Sense que sigui un anar lligant les idees pre-pensades de forma més o menys coherent. Avui és tal com raja.
I ho publicaré així. Tal qual. Sense revisar, sense editar-lo. Potser no és important per tu, però per mi està sent tot un pas. I t’agraeixo que m’acompanyis en tot aquest procés, que en siguis testimoni. Perquè en el fons és així, ets testimoni de com vaig vivint el meu dia a dia com a pare. I si a més et serveix d’inspiració, fenomenal!
Dic que no ha passat res de nou aquesta setmana sobre el qual escriure, però en el fons ha estat una setmana de revisar l’essència de Papadri:
Escric i publico un blog sobre paternitat perquè m’ajuda a viure de forma més sana la paternitat i la futura criança, i perquè també ajudi a altres homes pares en els seus propis processos.
Amb totes les contradiccions que suposa, amb tots els canvis que també ens passen a nosaltres, amb totes les coses que fem bé i les que necessitem millorar.
Fer-ho públic permet que hi hagi el típic “hòstia a mi també em passa això”. I a partir d’aquí, donem-nos suport. No ens ho quedem cadascú per ell mateix, com si haguéssim de poder sols. Ja ho hem fet massa temps, ara ho podem compartir. Acompanyar-nos els uns als altres. Això ens alleuja. A mi m’alleuja.
Més que idees de present, aquesta setmana m’han vingut idees de futurs passos per a Papadri. Tenir temps per divagar, meditar a diari i en el meu procés terapèutic estar indagant en les profunditats del meu ésser, revelant ferides i mecanismes antics enquistats. Tot plegat està sent un caldo de cultiu on germinen noves idees de com habitar aquest món de forma més lleugera, abundant i cuidadora.
Alhora, m’adono que necessito frenar-me de pensar massa en el més enllà, de planificar futurs passos.
Torno al focus inicial: quedar-me en el present, en escriure entrada a entrada. La constància, la perseverança. La paternitat també és (i serà) un gran trobar-se amb això.
Us desitjo molta constància i molta perseverança en les accions que us apropin a viure de forma més sana i plena.
20:27
Comentaris
La infecció és d’orina, el metge et diu el que has de fer, però millor fer-li cas a una «llevadora» i curar-se ficant-se alls pel cony…
Jo no sé qui els assessora, però de veritat, quin mal fa llegir coses així
Hola Ana, gràcies pel teu comentari. Vull matisar el que has comentat i donar alguna explicació més de com ha evolucionat la situació:
No sabíem del cert que la Mariona tingués infecció d’orina, no estava provat. De fet, la prova de si tenia infecció d’orina o no va donar negativa, és a dir que ens hauria de portar més cap al no que cap al sí. El que tenia eren símptomes compatibles amb infecció, però també podien ser per algun altre motiu.
La metgessa del CAP li va receptar antibiòtic dient-li que se’l podia prendre preventivament o podia esperar 72h a veure si continuava tenint la mateixa sensació de tenir pipi constantment.
No és que no vulguem prendre antibiòtic: si és per curar una infecció se’l prendrà ben de gust, oi tant! Però som conscients de les implicacions que també té prendre antibiòtic:
1. Quan es pren antibiòtic s’està contribuint a augmentar la resistència dels patògens, per això és negatiu prendre’n regularment o de forma preventiva. Aquest serà un dels problemes que ens trobarem a escala mundial en un futur (proper o llunyà): els patògens s’hauran fet resistents als antibiòtics, aquests deixaran de ser efectius i caldrà buscar noves solucions.
2. A part d’eliminar el patogen, l’antibiòtic també destrueix la flora intestinal, perjudicant al sistema digestiu.
Tenint en compte aquests efectes, vam decidir que abans de prendre antibiòtic preventiavment, intentaríem per altres vies contribuir a minimitzar la infecció d’orina, si és que n’hi havia. I això es pot fer amb les pràctiques que he indicat a dalt: molts nabius i un all pel cony. Sona raro, a mi també se’m fa estrany, però per provar-ho no hi perdíem res.
Després de 4 dies puc compartir com ha evolucionat tot plegat: la Mariona s’ha fotut un munt de nabius (fruits, en suc, en suplement vitamínic, en mermelada…), finalment no es va posar l’all pel cony (perquè se’n va oblidar), i ha anat a una osteòpata perquè li feia mal el sacre i la part final de la columna.
L’osteòpata li va dir que tenia la part final de la columna molt tensionada i col·locada d’una manera que juntament amb la criatura li estaven oprimint la bufeta i fent que tingués la sensació de tenir molt de pipi. Li va fer uns moviments que van recol·locar tota aquesta zona.
D’això fa dos dies i ja no té la sensació de tenir pipi. Així que no era infecció d’orina. Estem contents d’haver evitat l’antibiòic i que el resultat hagi sigut consumir molts nabius. L’all pel cony de moment és anecdòtic, s’ho guarda per la propera 😉
No vull pas donar consells ni lliçons a ningú, el que faig en aquest blog és compartir el que anem vivint en el camí de la mapaternitat. Ara estem en l’embaràs i comparteixo el que ens passa i com hi reaccionem. No pretenc dir a ningú el que ha de fer, tan sols reflexionar i ampliar mires de les opcions possibles.
Després, que cadascú faci el que cregui més convenient amb la informació que té. És totalment lícit prendre antibiòtic preventivament, encara que en aquest cas no hagués solucionat el problema perquè venia d’un altre lloc.
Gràcies per comentar i content que segueixis el que vaig compartint. Una abraçada!
homeeeeeee a l’osteopata, és clar!!! 😂🤣
Resum: vas al metge i no en fas cas. Però a qui sí que en fas cas? Doncs a dos magufs amics de la pseudociència. OK. 👌
En fi, tens sort que no sigui la vostra metgessa o la gine de la teva parella perquè amb aquest pitorreig, qualsevol us aguanta com a pacients.
Sort, la necessitareu.
Tens tota la raó: quina sort que no siguis la nostra metgessa, perquè no ens entendríem pas!
Que et vagi molt bé amb pacients ben dòcils i que no es qüestionin res. Com menys pensi la gent millor, oi? Així va el món. I com més medicaments ens pugueu enxufar, més bon negoci per les farmacèutiques, clar que sí. Perquè entenc que la teva proposta és que la Mariona es prengués antibiòtic, oi? Doncs hauria estat inútil perquè no tenia infecció d’orina, el problema era un altre. Visto lo visto, li desitjo molta sort a la gent a qui tractis i aconsellis, la necessitaran.
Ahir a la nit parlàvem de què el creixement d’un blog porta implícit l’aparició de haters que hi diuen la seva. Ets la primera que es dóna a conèixer! Senyal que papadri.com va creixent i arribant a més gent 😊
Adri,
si els rucs volessin, no veuríem el sol. Fas molt bona feina amb aquest blog, m’agrada llegir-te. El comentari de l’anatema hagués sigut respectable si ho fes amb un altre to, vaja.. si ho hagués fet amb respecte. No deixis d’escriure, si us plau 😀
Salut!
Merci Jordi! Seguiré compartint-me, oi tant 😊