M’agrada entendre la sexualitat com un espai d’intimitat amb la parella. Va més enllà de la trobada sexual que acaba amb penetració, és un concepte més ampli. La sexualitat ha canviat ara que la Mariona està embarassada respecte com era abans d’estar embarassada? Sí. Però no tant com m’havia imaginat, i ha canviat d’una forma diferent de com m’imaginava.
Vull ser el més clar i específic possible, perquè la sexualitat ja és un tema que sovint es tracta de forma mig abstracta, sense concreció. Per respecte a la privacitat, quan es tracta aquest tema sovint s’hi posa una capa borrosa al voltant que fa com si hi hagués boira. A veure si aquesta vegada aconseguim escampar una mica la boira i veure-hi clar.
Em va sorprendre la resposta que va donar l’Imma Sàrries en el curs de preparació a la mapaternitat quan li vam preguntar: “recomanes fer massatges perineals?”. La seva resposta: “el millor és tenir sexe regularment”. S’exercita i s’enforteix tota la zona pelviana: de l’anus a l’entrada de la vagina, i d’un isquió a l’altre isquió.
Ens va comentar que amb altres llevadores últimament es troben que les parelles que acompanyen redueixen molt la freqüència de trobades sexuals, i això és un problema que s’ha buscat compensar amb massatges perineals.
Penso que no es tracta de suplir la sexualitat amb massatges perineals, aquests haurien de ser un complement, un suplement que enforteix i ajuda. Crec que el que passa és que no ve tan de gust tenir sexe perquè la sexualitat ha canviat, perquè el cos de la dona ha canviat i pot costar sentir-se a gust de nou, tant en la dona gestant com en la persona no gestant. No només amb el cos, també amb la posició, amb les noves sensacions.
Cal reformular la sexualitat durant l’embaràs, sense esperar que sigui igual que abans, sinó assumir que ara és diferent i cal buscar la manera com seguir-la disfrutant. Perquè sí, segueix sent disfrutable, però potser no exactament de la mateixa manera que estàvem acostumades.
Parlem de nosaltres: no estem tenint menys trobades sexuals que abans de quedar-se embarassada la Mariona. Si fa no fa, acaben sent les mateixes aproximadament. La nostra freqüència de trobades sexuals (no necessàriament amb penetració, però sí estant despullades acariciant-nos i implicant els genitals) són unes 7 vegades al mes de mitjana, que són una mica menys de dues a la setmana.
Són moltes? Són poques? Són les que són. Sense jutjar-les. Per nosaltres, són les que ens surt tenir, sense forçar-nos a tenir-ne més. Per altres parelles, és més que probable que sigui una freqüència de trobades diferent, i està bé si per vosaltres està bé.
Alhora, també és cert que com més temps lliure disponible tenim, més trobades sexuals sorgeixen. Per exemple, mentre estàvem de lluna de mel a Grècia a finals de setembre (segon mes d’embaràs) sens dubte vam tenir més sexe que aquestes últimes setmanes. I també passa al revés: en setmanes que jo he viscut més estrès a la feina o he anat més agobiat per temes personals, hem tingut menys espais de sexualitat.
És a dir que la freqüència mitjana de trobades sexuals en el nostre cas depèn molt de factors externs a la parella. No m’agrada que sigui així, però ho és, aquesta és la realitat. Com li passa a tothom, suposo. De vegades em pregunto com seria disposar de tot el temps lliure del món i en tal cas, quant d’espai li dedicaria a la sexualitat. No ho sé, no tinc resposta. Més que ara segur, però no sé si moltíssim més.
El que ha canviat és el moment del dia que tenim aquests espais de sexualitat. Abans de l’embaràs era més a les nits, en canvi ara a les nits sovint ens trobem més cansades i quan arribem al llit necessitem dormir. Mirant enrere, durant els mesos d’embaràs hem tingut més trobades sexuals a la tarda (abans o després de la migdiada) o en alguns matins que ens despertem amb calma i tenim temps.
Ara parlant de factors interns de parella relacionats amb l’embaràs que influeixen en la sexualitat. El cos de la Mariona ha canviat: físicament li han crescut els pits i té un bombo a la panxa. A mi, això no ha fet que canviés l’atracció sexual que sento cap a ella, segueixo trobant-la molt atractiva i sento desig sexual. Tot i així, entenc que en altres parelles sí que podria passar que canvis en el físic de la dona gestant facin perdre desig sexual per una disminució de l’atracció física. No està sent el meu cas.
Tampoc m’ha aparegut por durant la penetració a fer mal a la criatura, ni pèrdua d’excitació pel fet d’haver-hi una criatura més amunt, a l’úter. Podria passar-li a altres persones, però no està sent un factor limitant en el meu cas.
En la Mariona, durant el primer trimestre se sentia més incòmoda amb el seu cos pels canvis (físics, hormonals, emocionals) que estava vivint. En les trobades sexuals que teníem al principi de l’embaràs, primer havia de travessar aquesta barrera d’incomoditat. Després, sí que en gaudia i sentia plaer, però hi havia aquest factor al principi que calia superar. I hi havia vegades que no li venia de gust i la tirava enrere. Però sovint em compartia que pel plaer que sentia després, li compensava traspassar aquesta incomoditat.
Ara, en el segon trimestre, està més habituada al seu cos, ja no se’l sent tan estrany com al principi i la barrera d’incomoditat a travessar ha disminuït molt. Que tingui una bona panxa tampoc està sent un limitant rellevant. És cert que hi ha algunes postures que s’hi sent menys còmoda, però simplement no les fem o hi passem menys estona. No hi prestem massa atenció racionalment, és més aviat instintiu i sorgeix sol, canviem sense pensar-ho.
La Mariona sovint em comparteix que a ella les trobades sexuals li permeten anar “traient capes”. Si fa uns dies que no ens hem trobat sexualment, en un primer moment necessita treure la primera capa, la més externa, abans d’arribar a un nivell més profund de plaer i connexió.
No m’ho havia mirat mai així i em va ajudar a entendre la seva manera de viure-ho. A ella l’ajuda tenir sexe regularment, especialment en dies consecutius o deixant màxim dos dies de diferència, perquè li permet arribar a espais més profunds, més íntims i de més plaer. En mi no ho sento així, però m’agrada tenir en compte com ho viu ella.
Més enllà de la freqüència i factors que hi influencien, com han canviat les nostres trobades sexuals? Escriure aquest article m’ha ajudat a prestar-hi atenció. Crec que les nostres trobades ara són més lentes i més suaus que abans d’estar embarassada la Mariona. Menys intenses, o amb una intensitat més curta.
No sempre, no en totes les trobades, però mirant enrere en l’últim mes, crec que sí que és així: la part activa i de moviment de les nostres trobades dura menys, tendim a estirant-nos abans l’una al costat de l’altra sense moure’ns, descansant, reposant. En contacte físic. Per mi, això segueix sent sexualitat, però és diferent de com era abans, per això deia al principi que ha canviat.
La Mariona és foc, té aquesta essència, també en la sexualitat. Era foc abans de quedar-se embarassada, i ara també, però és un foc diferent. Un foc més de brasa, no tant de flama. També hi ha flama de tant en tant, però és més brasa. I no ho dic com algo negatiu eh! Gaudeixo molt de la brasa. És una altra energia, ni millor ni pitjor, diferent.
I jo, com he canviat en la sexualitat? Tinc punts cecs, hi ha una part que no veig i ho hauria de respondre la Mariona això! El que puc dir és que m’adono que m’he adaptat a aquesta brasa seva. Tinc la sensació que ha canviat més ella que jo. Alhora, m’està bé que sigui així, hi estic a gust, la sexualitat segueix sent còmode i plaent per mi.
Sens dubte que fer Nullit i guardar-nos 2h setmanalment d’estar despullades al llit ens ajuda en la sexualitat. Nullit no necessàriament va cap a la sexualitat, però sí que és un espai d’intimitat que ens uneix i ens connecta, i això contribueix a fer que vivim millor la sexualitat.
Aquests últims dies m’he adonat que mai abans li havia tocat tant la panxa a la Mariona. És una part del seu cos que ara em surt molt cuidar, mimar, acariciar, protegir, escoltar, notar. També és el canal de comunicació amb el meu fill: a través de la panxa de la Mariona sento que el toco i que li arriba l’escalfor de les meves mans.
Molts vespres acabem estant una estona estirades al sofà, amb les meves mans sobre la seva panxa, i simplement estem una estona així, sense fer res més. Escoltant, compartint, rient, cuidant-nos. Crec que el nostre fill ho comença a saber, i s’activa quan arriba aquesta estona. Això ho fa més divertit, perquè vaig notant les patadetes que dóna, com dient: “jo també dic la meva aquí eh!”. És un espai d’intimitat nou que ens ha sorgit, i és preciós.
Existeixen els ASSIRs, que són les unitats d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva que estan als CAPs. Abans de l’embaràs, no entenia per què es posava en una mateixa caixa la salut sexual i la salut reproductiva, “si són coses ben diferents!”, pensava. Ara, amb tot això que he compartit, li trobo més sentit que vagin de la mà 😊
Vull acabar remarcant que tot això és la meva experiència, la nostra experiència, i no pretén ser una guia de com hauria de ser per a altres persones. Al revés, penso que cada persona ha de trobar la seva pròpia manera. Aquest escrit tan sols és un testimoni del que ens passa a nosaltres, un compartir honest i des del cor, esperant contribuir a què cadascú trobi la forma més plaent de viure la sexualitat, també durant l’embaràs.