Trobant el ritme

Setmana 30. Aquesta setmana han passat moltes coses. Visita amb la llevadora, ens hem fet fotos de record de l’embaràs, ha estat el meu aniversari i l’hem celebrat fent una excursioneta pel Montseny, hem tingut calçotada a la meva terra d’origen… I la Mariona ja té un bombo que flipes, i mira que encara queden 10 setmanes per la data (im)probable de part!

Vaig començar aquesta setmana amb la sensació d’anar tard. Saps aquella sensació angoixant de veure que no arribes a tot? Mirar la llista de coses a fer i veure que n’hi ha masses? Doncs això.

Soc un tio organitzat. Professionalment em dedico a la gestió de projectes. I quan em poso en modo eficient perquè surtin les coses, em torno molt fred, calculador, precís. Rollo robot. Com si les emocions molestessin. Quan se’m posa entre cella i cella, em surt un no sè què de dins que diu: deixeu pas que vinc a machetazos, sigui com sigui això ho tirem endavant!

Bé, doncs així vaig començar el dilluns. Actiu, amb vitalitat, modo solucionador, eficient, to the point. Però la Mariona no estava en el mateix mood. Així com altres vegades la Mariona també es posa en aquest modo i som imparables, aquesta vegada no va ser així.

La Mariona no tenia energia. Anava lentíssima. Clar, lentíssima comparada amb mi, però crec que comparada amb altres persones també anava mooooooolt lenta. Arran d’això vam tenir una enganxada, feia temps que no en teníem.

Vam arribar a la visita amb la llevadora i ens va dir que entre la setmana 28 i la 32 hi ha una disminució heavy de l’energia en la dona gestant. I això, entre altres implicacions, fa que li costi molt més tot. Que necessiti més temps per tot. 

És totalment normal ens va dir: està fotent una feinada fent créixer el Luar dins seu! La seva energia està enfocada a això. Clar que no té tanta emergia disponible per altres coses!

M’ho vaig prendre com una bona plantofada. Joder, haver-ho dit abans! Jo tan ensimismado en fer-ho tot i tirar endavant, i no havia caigut en això, que ella té molta menys energia perquè està gestant. I mira que el panxot que té és un senyal ineludible! 

Em vaig sentir imbècil. Jo en modo eficient per arribar a tot arreu, apretant-la a ella perquè s’afanyés per no arribar tard, apretant-me a mi per fer més per compensar on ella no arribava… què estúpid, ara que ho veig amb perspectiva!

Em va agradar l’explicació que ens va compartir la Gemma, la nostra llevadora: ja estem fent la transició energèticament cap al part i el que serà el postpart. En el postpast estarem molt cap endins, centrades en el Luar i en el que necessiti la Mariona. I per això necessitarem anar a un ritme lentíssim. El lema és “one task a day”, millor no pretendre fer més.

Això no arriba d’un dia per l’altre. Bé, sí, si la dona gestant està treballant a tope fins al dia abans del part, doncs sí que hi ha una frenada en sec. Però lo més orgànic, sobretot si s’escolta i respecta el ritme natural del cos, és que sigui una transició, que la disminució de l’energia sigui gradual, no pas de sobte. I aquest canvi habitualment es comença a notar a partir de la setmana 28 i la 32. 

Si com a papa t’estàs trobant amb això, ara ja ho saps, espero que no et passi com a mi. Saber-ho m’hagués estalviat el malestar d’intentar emputjar per arribar als llocs, en comptes de relaxar-me i acceptar l’energia que hi ha disponible en cada moment.

Es tracta d’acceptar que necessitarem més temps per arribar als llocs. I cada vegada en necessitarem més. Ens caldrà practicar molt dir que no a plans que abans hauríem pogut fer abans però per horaris o per energia ja no són assumibles. Perquè no vull intentar arribar a tot i passar-ho malament, estar a disgust. No val la pena.

La Mariona ha escrit en majúscules a la nevera de casa, ben visible: «necessito i em mereixo baixar el ritme perquè estic creant el Luar». És validar-s’ho més ella. I a mi m’ajuda a entendre d’on ve, recordar-ho, acceptar-ho, integrar-ho. 

PD: farem una trobada online per compartir sobre el naixement del Luar i el postpart per a totes les persones que ens feu una donació a https://www.gofundme.com/f/parir-el-luar-a-casa. Serà el dilluns 20 de maig a les 18:30, ja t’ho pots apuntar a l’agenda 😉 Si hi vols venir i encara no has fet la donació, ara és un bon moment per fer-la 🙌