Teràpia per a homes que són pares

Si fa menys de dos anys que ets pare, estàs al lloc adequat. També si la teva criatura ha de néixer en les properes setmanes o mesos.

Deixa’m que t’expliqui la història d’un pare, el David. Potser t’hi veus reflectit, perquè és la història de molts de nosaltres.

Després d’estar uns anys amb la Laia, el David té la sensació d’haver trobat l’equilibri. Li agrada la vida que s’ha muntat. Amb la Laia s’estimen, s’entenen, és fàcil. De tant en tant tenen els seus roces, com tothom, però en general la vida li somriu. 

Quan arriba el seu fill Nil, la vida del David canvia radicalment. No s’assembla en res a la d’abans. Es pensava que tenir un crio seria un canvi més, com ho va ser anar a la uni o iniciar el seu propi negoci, però ara veu que estava completament equivocat i és molt més que això. 

Tenir el Nil ho canvia tot: no descansa prou, no troba temps per ell, el 95% de les converses són sobre criança, i la relació amb la Laia ha empitjorat. La nota més susceptible, li molesta més tot. Té la sensació que mai fa prou, que no dóna la talla, i sempre hi ha algo que podria haver fet millor. Aquella complicitat que tenien abans amb la Laia s’ha transformat en tensió i distància. Ja no connecten, algo s’ha torçat i no sap si es pot arreglar.

Amb el Nil s’esforça per ser un bon pare i fer les coses el millor que pot. Va començar súper implicat, estant amb ell moltes estones, canviant-li els bolquers sempre que podia, portejant-lo a tot arreu. Però amb el temps se n’ha anat allunyant mica en mica, ara s’hi sent menys proper

Amb tot això, el David no sap com ubicar-se. Vol ser un pare implicat i complidor, pel Nil i per la Laia, però joder, veu que massa vegades això va en contra seu. Li costa d’admetre, però no està bé: amb els mesos s’ha anat apagant. És menys ell.

A la vida arriba un moment en què cal mirar-se al mirall i afrontar la realitat, per dura que sigui. El David s’atreveix a fer-ho. Accepta que està perdut i sobrepassat, i busca ajuda. Sap que si no canvia alguna cosa, corre el risc de perdre-ho tot: la Laia, el Nil, i a si mateix. Per això comença teràpia per a pares.

A teràpia s’enfronta a les seves pròpies merdes. A les pors que arrossega des de petit. A la pressió que es posa per haver de ser un pare perfecte. 

Després d’unes quantes sessions ha notat un bon canvi. La Laia li diu que el veu més present, més connectat. Que s’obre més, i així és més fàcil entendre’s. Amb el Nil ha après a gestionar-se millor i no quedar-se encallat en les seves palles mentals. Ara accepta més la realitat de la criança tal qual és. I això l’ha ajudat a reconnectar amb el seu fill i viure millor els moments difícils.

Res d’això hauria estat possible sense ajuda. Necessitava l’acompanyament d’un terapeuta per anar veient tot el que ha descobert i fer aquests canvis.

Si hi ha punts de la història del David que també et passen a tu, o per la inèrcia que portes és possible que et trobis amb situacions similars en un futur proper, mou-te per canviar el rumb. Quedar-se de braços plegats esperant que les coses millorin no funciona, només allarga l’agonia. 

Busca ajuda. Ves a teràpia. Pots fer-la amb algú altre o puc acompanyar-te jo, però busca un bon terapeuta especialitzat en paternitats.

La teràpia per a pares t’ajuda a trobar maneres de viure millor la paternitat. No només és per a estar millor tu: serveix perquè estigui millor la teva criatura. I per estar millor amb la parella.

Anar a teràpia com a pare és prioritzar el benestar de la teva família. 

A la llarga, la teva criatura t’ho agrairà.

Continguts

Aquests són alguns dels temes que toquem a les sessions de teràpia:

  • Autopercepció com a pare.
  • Límits a altres i a un mateix.
  • Emocions permeses i emocions bloquejades.
  • Autoescolta i connexió amb el cos.
  • Posar ordre sistèmic en el teu sistema familiar.
  • Relació amb el propi pare.
  • La sexualitat durant l’embaràs o en els primers mesos de criança, segons el moment en què estiguis.
  • Deixar enrere el jo no-pare i fer-ne el dol per poder abraçar el teu jo actual.

Tingues en compte que no és una formació, per això no tocarem els temes un per un. És un acompanyament terapèutic individual, anirem entrant en els diferents temes a mesura que vagin sorgint durant les sessions. Prioritzarem aprofundir en els temes que hi estiguis més encallat i t’afectin més. També hi haurà espai per a treballar els nous temes emergents que t’apareguin entre sessió i sessió.

Preus

Les sessions són online i tenen una durada de 55 minuts.

La primera sessió que contractis té un preu reduït. Després, pots triar si vols continuar agendant sessions una a una o agafar l’oferta del pack de 4 sessions.

Reserva

Les sessions es fan els dilluns i els dimarts, en horari de matí, migdia o tarda.

Preguntes freqüents

Per què és tan car?

Tens raó, altres psicoterapeutes ofereixen sessions a preus més baixos (entre 50€/h i 70€/h la majoria). Si vols preus estàndards, ves a psicoterapeutes generalistes. El que pagues extra aquí és per l’especialització en paternitats. Això vol dir que si el teu tema està relacionat amb la paternitat, amb mi avançaràs més ràpid que amb un psicoterapeuta generalista. Amb altres necessitaràs més sessions per arribar al mateix lloc que amb mi, havent d’invertir més temps i diners. Ja saps que, sovint, lo barat acaba sortint car i no és la millor solució. I menys si es tracta d’un tema delicat com és la paternitat.

Què necessito per fer les sessions?

  • Connexió d’Internet estable (millor WiFi que no pas dades del mòbil).
  • Portàtil (o tablet gran) que tingui càmera (el mòbil no serveix perquè té la pantalla molt petita i vull que em puguis veure el millor possible).
  • Estar en un lloc tranquil on estiguis sol i no et pugui escoltar ningú, perquè el que parlarem és confidencial, privat, personal i profund. Vull que puguis dir tot el que vulguis sense por de ser escoltat.

Per què online?

Perquè permet que tant tu com jo puguem fer la sessió des d’on ens sigui més convenient. D’aquesta manera evites temps de desplaçament i pots tenir més temps per tu, per a la criatura o de parella. Ja veuràs com serà positiu disposar del temps que t’estalvies amb el desplaçament.

Honestament, no faria les sessions online si no cregués que donen resultats satisfactoris.

No la puc fer presencial?

No.

Ets psicòleg?

No. Em vaig formar en teràpia Gestalt a l’Escola Gestalt de Catalunya del 2018 al 2021. Des del 2022 m’he dedicat a l’àmbit de masculinitats treballant a l’associació EntreHomes. Recentment, m’he especialitzat en el treball en paternitats fent una formació de 32h organitzada per EntreHomes amb el suport del Departament d’Igualtat i Feminismes. Fa més d’un any que escric setmanalment sobre temes relacionats amb les paternitats i aquest desembre publicaré un llibre sobre paternitats.

Puc fer les sessions en castellà?

Sí: encara que jo escrigui en català, podem fer l’acompanyament terapèutic en castellà si ho prefereixes. A les sessions, el més convenient serà que t’expressis en la teva llengua materna perquè facilitarà poder arribar a treballar aspectes més profunds.

No puc venir a les sessions ni els dilluns ni els dimarts, ni al matí ni al migdia ni a la tarda. Hi ha altres opcions de dies per fer l’acompanyament?

No.

Què passa si a última hora no puc venir a la sessió en l’horari que havíem acordat?

Si m’avises amb més de 24h d’antelació en dies laborables (no compten els caps de setmana), reagendarem la sessió.

Si m’avises amb menys de 24h laborables, la sessió es dona per perduda sense possibilitat de reprogramació o reembolsament.

Realment val la pena fer teràpia ara que soc pare?

Sí. Però només si estàs disposat a mirar en profunditat al teu interior i fer canvis tu. Si estàs en plan «que me solucionen los problemas sin hacer yo nada» o «son los otros que tienen que cambiar» sense posar-hi de la teva part, no funciona. No et puc ajudar perquè no et vols ajudar a tu.

Vull acompanyar només als pares que estiguin disposats a canviar i a fer un treball profund.

Ves a teràpia.
T’ajudarà a estar millor
amb la teva parella.
I a la llarga,
la teva criatura t’ho agrairà.