Ja fa uns dies que t’esperem. Ja fa un temps que vas passar la barrera de les 36, per a nosaltres ho era, ja que el teu germà, l’Artai, va néixer en aquesta setmana.
Jo fa uns dies que em vaig demanar la baixa, gairebé un mes. Tenia ganes d’estar a casa amb vosaltres i a la feina no estava del tot a gust. Primer ho vaig intentar, un divendres, amb una doctora que poc menys que es va riure de mi, que això d’estar cuidant a la família no és motiu per estar de baixa. Vaig deixar passar el cap de setmana i el dilluns ho vaig tornar a intentar. Aquest cop va ser amb un noi jove que va entendre perfectament que necessités la baixa i me la va donar. Va ser un regal poder estar aquests dies cuidant-vos i cuidant-me. Esperant la teva arribada, la dolça espera.
Recordo que et vaig demanar dues coses abans que decidissis néixer. La primera que pogués fer el meu Ritual de Paternitat i el segon que pogués fer les últimes sessions amb els Cercles. Gràcies per regalar-me poder-ho fer.
Estàvem preparats, i vas decidir arribar un diumenge al matí. Durant els dies previs hi havia com una sensació especial. Vàries persones preguntaven a la teva mare com estava, jo també, inconscientment, sentia coses diferents. Tot estava preparat per a tu.
La tarda abans que arribessis vam estar jugant amb la plastilina amb el teu germà. Havia sortit al calendari d’advent. Va ser molt bonic, vam estar molta estona i ho vam gaudir molt. Jo vaig fer una tortuga tenint-te present. Groga i lila.
L’Artai, la teva mare i jo ens n’anem a dormir. Al cap d’una estona, la teva mare em desperta i em diu que sent que potser ha trencat aigües. Jo somric externa i internament, això comença. Miro al teu germà, somric i li dic que estàs arribant. M’aixeco del llit i vaig al lavabo amb la teva mare. Em sento il·lusionat, activat i preparat. Ens adonem que sí, que ha trencat aigües i que tot va bé. Decidim trucar a la Iula i la Blanca. Parlo amb elles i es queden atentes, elles també estan llestes.
Torno al llit amb la teva mare, potser amb la idea de descansar una mica més, però tu ja tens ganes de néixer i la teva mare comença a tenir contraccions. Jo mentre, les vaig comptant amb una aplicació del mòbil i estic atent a qualsevol cosa que pugui necessitar. És tan bonic escoltar i veure a la teva mare… Les contraccions es van succeint a una freqüència constant i decidim que potser hauríem de trucar a les llevadores una altra vegada. Quan els dic cada quant són les contraccions diuen que ja venen i jo m’adono que potser hauríem d’haver avisat abans. M’accelero una mica, però de seguida torno al meu centre i organitzo tot el necessari perquè la teva arribada sigui com sentim. Jo em sento animat, emocionat i centrat, connectat amb la vida.
Torno a l’habitació i m’asseguro que la teva mare està bé. Aleshores pujo a preparar l’habitació on volem convidar-te a néixer. És una habitació carregada de bona energia. La teva mare fa temps que té el seu altar preparat, i no fa gaire, les mares de la tribu li han rendit homenatge i bons desitjos, l’habitació és amor.
Encenc l’aire i l’estufa per a escalfar l’habitació i col·loco els cartrons, molt rudimentaris que he preparat per a tapar les finestres. També penjo la tela per la finestra perquè la teva mare s’hi pugui agafar i m’adono que està plovent. Encenc espelmes, poso llum suau i pujo l’altaveu per a escoltar música que la teva mare vulgui. Tot està preparat per quan la teva mare vulgui pujar. Mentre vaig preparant les coses baixo freqüentment per comprovar com està ella, i tot va bé. Està a tope, forta i empoderada, això que siguis el segon li permet estar molt tranquil·la. Jo em sento alegre, intrèpid, emocionat i ubicat. Estic al servei de la vida.
Baixo a l’habitació i al cap d’una estona arriben la Iula i la Blanca, i ens organitzem. Pugem a dalt i el teu germà es queda dormint tranquil·lament a l’habitació.
Quan arribem a dalt, la teva mare demana la banyera, la Iula i jo ens mirem volent dir… No donarà temps a omplir-la… Estàs arribant amb força i sembla que no trigaràs gaire a néixer, tot i això sembla que el fet de tenir la banyera calma a la teva mare.
Es van succeint les contraccions, la teva mare connectada, jo amb ella i amb un ull a la càmera veient com està l’Artai. És un procés diferent i una situació diferent del naixement del teu germà, és clar, sou persones diferents i decidiu arribar a aquest món de forma diferent.
Passa el temps i segueix el procés, arriba la Neus, la nostra estimada Neus per a cuidar l’Artai mentre tu neixes. El fet que ella estigui aquí us connecta amb un vincle especial. Al cap d’una estona l’Artai es lleva i surt de l’habitació, jo apago la càmera, ell ja està amb la Neus.
La mare va canviant de posició per a rebre les contraccions: al terra de quatre potes, a la pilota, agafada a la tela… I jo la sento diferent, una mica més mental que amb el naixement de l’Artai. L’animo a cridar igual que vaig fer i ella em respon amb força que no vol, això em situa de nou, aquesta vegada és diferent i ja!
Hi ha un moment que l’Artai vol entrar. Ja sap que estàs naixent i li vam explicar que la mare cridaria, i ell ho vol veure. Entra, s’apropa a la mare i sento que ho viu amb naturalitat. Ja ho ha vist, ja pot anar a esmorzar.
Segueix el procés i sembla que alguna cosa no va com semblava a l’inici. Està costant més néixer, les llevadores es van mirant, animen a la teva mare i hi ha un moment en què la Blanca li diu que hauries de sortir en poca estona. En aquell moment s’activa una por en mi, una por que tot no vagi com havíem previst, que haguem d’anar a un hospital, que la teva mare pateixi, i jo ploro, i al mateix temps estic present, les llàgrimes permeten drenar les meves emocions i puc seguir estant present.
Segueix la intensitat, la Blanca i la Iula ajuden a la teva mare a què neixis, el coll de l’úter et pressiona el front i et costa sortir. La teva mare fa un esforç enorme, travessa les pors com una bèstia salvatge, amb una força desmesurada d’amor i vida, empeny, s’agafa a les teles, crida i gemega i finalment arribes.
Explosió d’amor, de llàgrimes, de vida i joia. Ja ets aquí. I el teu germà, com per art de màgia, arriba pocs segons després. Segur que ha començat a pujar les escales abans que sortissis, la seva intuïció i connexió amb tu li diuen que arriba el moment. Ell també et vol donar la benvinguda i les llàgrimes es multipliquen. Jo segueixo plorant, quin plor tan diferent del de la por, i bell de la mateixa manera.
La mare s’estira amb tu, a donar-te el pit, i tu, afamat, trigues ben poc a menjar, i també ben poc a fer la teva primera caca, vas ràpid i tranquil, present i relaxat. Ja ets aquí.
El teu germà et porta un nino al teu costat com a símbol de benvinguda.
Baixo a veure la Neus i ens fonem en llàgrimes i abraçades, quina sort que hi fos diu, se sent afortunada de formar-ne part, i nosaltres també.
Al cap d’una estona la teva amiga, la placenta surt de dins la mare i l’Artai participa de l’honra d’aquesta, imprimint i cuidant-la. Quin regal que s’endú el teu germà, i quin t’endús tu.
La meva experiència com a pare em fa estar molt tranquil, sé el que he de fer per a cuidar-te a tu i a la teva mare.
Em sento tant ple! Enamorat de tu i feliç.
El major regal és per a la teva mare i per a mi. Ets preciós, ets tu, ets amb nosaltres, sa i present. Comença aquest viatge, i estarem amb tu per a acompanyar-te.
Benvingut Gael.
Gràcies a tu, a l’Artai i a la teva mare per fer-me el regal de ser pare.
Xavi Ybeas