Setmana 37. Ja hi hem arribat! A on? A la setmana en què el Luar ja no es considera un nadó prematur! I ho hem celebrat demanant-nos un sushi. Vegetarià, per evitar el peix cru contraindicat en embarassades, però sushi en definitiva. Que per què sushi? Perquè la Mariona en tenia antojo, no hi ha cap altra raó.
Hem estrenat nova nomenclatura en el recompte de setmanes. Segons hem descobert, en aquesta fase ja no es parla de 37 setmanes, sinó que s’especifica 37+5. Dit així, tal qual: trenta-set més cinc. Sí, avui estem de 37 setmanes i 5 dies.
La sexualitat ara que estem en el tercer trimestre d’embaràs és ben diferent de la sexualitat en el segon trimestre que havia compartit anteriorment en aquest article. I per això vull fer una actualització que reflecteixi el moment actual.
La panxota que té la Mariona és espectacular. Flipo amb lo grossa que és, lo que deu pesar i lo dur que és sostenir-la tot el dia. Li fa mal la zona lumbar de l’esquena, se li han començat a inflar una mica peus i mans… Tot està dins de la normalitat, però no deixa de ser sentir una incomoditat constant en el propi cos. Cosa raríssima.
Més enllà del pes, ocupa un volum enorme. Fa unes setmanes la nostra llevadora, la Gemma, ens va enviar per WhatsApp una meditació guiada en què ens convidava a imaginar a la dona embarassada com si fos una balena, movent-se tranquil·lament per les aigües de l’oceà. I aquests últims dies li hem vist tot el sentit: la Mariona ara és una balena, totalment!
A més, se li han inflat els llavis vaginals, estan molt més grossos i molsuts que abans. És normal eh! És fruit de la irrigació sanguínia extra, forma part de preparació al part. Ho entenc racionalment, i això no treu que em sobti: és una vagina totalment diferent que fa unes setmanes!
També està mullant moltíssim les calces. Diu que cada dia n’utilitza 2 o 3 mínim! I no pas perquè vagi calenta tot el dia o perquè hagi trencat aigües, és flux vaginal més líquid de lo habitual. La Gemma ens ha dit que és normal. Molts canvis, però “tot normal” és la resposta que anem rebent.
El cos de la Mariona està a la recta final de la preparació pel part i el postpart, i això a mi em sembla brutal. Sé que estic parlant molt de la Mariona i poc de mi eh! Però és que la meva fisonomia no ha canviat, el meu cos i genitals estan iguals, tinc poc a explicar. Per això em centro en el que em flipa: ser testimoni de tota aquesta cadena de canvis en el seu cos i lo sàbia que és la naturalesa, que fa que tot passi sense haver de fer res.
Entre el pes de més, el volum que li ocupa la panxa i la vagina extra-irrigada, la sexualitat ha canviat. Estem tenint menys sexe amb penetració i més estones de carícies i mimos, que també són sexualitat.
Les vegades que tenim sexe amb penetració, jo sí que segueixo tenint orgasmes i ejaculant, però ella fa unes setmanes que ja no: no s’està corrent ni arribant a orgasmes. Creiem que és degut a no trobar posicions del tot còmodes amb el volum de la panxa, també perquè els canvis en la vagina fan que no senti plaer igual que abans…
No ens ho estem prenent com un problema a solucionar, ho veiem com un estat transitori que forma part d’aquesta fase de l’embaràs. I ho volem visibilitzar: sí, això passa. Almenys així ens està passant a nosaltres.
Sí que hem començat a fer el massatge perineal del que parlava fa uns dies. Que què és? És una tècnica per augmentar l’elasticitat del perineu preparant-lo pel part, reduint les possibilitats d’esquinçament de teixits (una de les pors de la Mariona), i facilitant-ne la recuperació en el postpart.
El massatge perineal tal com el fem nosaltres consisteix en què ella es posa asseguda al llit de cames obertes i jo li introdueixo els meus dits índex i mitjà a la vagina, fent pressió en direcció a l’anus i als costats, aguantant uns segons, igual com qui fa estiraments d’altres zones musculars. Tot això, havent-li lubricat prèviament la zona amb oli de coco.
Qui li va posar “massatge” perineal es va lluir. Devia ser un home, perquè segons em diu la Mariona, de massatge no en té res! No és plaent, al revés, és més aviat molest. No és pas una tortura, no hauria de fer mal, però gustós no ho és pas, d’això n’estic segur!
Ho hem parlat amb la Mariona i nosaltres li hem canviat el nom: li hem començat a dir “estiraments perineals”. Això de “massatge” era una enganyifa dels de dalt! Dir-li “estiraments” reflecteix millor la naturalesa de l’exercici: és fer pressió per augmentar l’elasticitat d’un teixit.
Aquests estiraments perineals també formen part de la nostra sexualitat durant aquest tercer trimestre. La veritat és que és ben estrany estar-los-hi fent quasi cada dia, tocar-li els genitals d’aquesta manera és un tipus de sexualitat totalment nova per mi.
Entre tot això, fa un parell de vespres la Mariona va tenir les primeres contraccions. No pas les de Braxton Hicks, aquestes ja les coneixíem! Eren unes altres noves en què sentia un dolor com de regla i la panxa dura, així les descrivia ella.
Vam parlar amb la Gemma i ens va tranquil·litzar: són contraccions prèvies al part, però no necessàriament vol dir que el part sigui imminent. És a dir, no són contraccions de prepart. Podria ser que el part passés properament, o que encara quedessin dues setmanes, qui sap.
Va ser un avís que a mi em va ajudar a centrar-me, a aterrar, a ser més conscient de la dimensió de tot plegat. Ja està aquí! Ja quasi hi som! Què fort!
Gràcies a aquestes contraccions de fa un parell de dies, tot és més clar, més real. Ara em sento més preparat per rebre el Luar. M’adono que abans encara estava una mica als núvols. Ara, ja sóc més aquí, més llest per tot el que ha de venir.
Les dues llevadores que ens acompanyaran en el part a casa (o a on vulgui néixer el Luar) des d’aquesta setmana 37 ja estan de guàrdia. Ja ens hem reunit amb la segona llevadora, la Cris, i ens ha transmès molta confiança. Hem començat a fer trobades setmanalment amb la Gemma i la podem trucar en qualsevol moment perquè la Mariona s’hagi posat de part.
Què vol dir posar-se de part? Segons la Gemma, és:
- Tenir contraccions que durin entre 45 segons i 1 minut.
- Que aquestes contraccions passin cada 3 – 5 minuts.
- Que les contraccions obliguin a parar a la Mariona, és a dir que siguin tan fortes com perquè no pugui fer ni dir res.
- Que hi hagi almenys 1h d’aquests contraccions de forma regular.
Quan passi això, trucada al canto perquè vingui!
Ens ha dit que no cal trencar aigües perquè es desencadeni el part, i tampoc al revés: si ha trencat aigües no és sinònim que ja estigui de part, poden passar moltes hores fins que s’inici. Això sempre que les aigües siguin clares o rosades. Si són fosques, cal avisar ràpidament a la llevadora.
Com anirà tot plegat? Quan començarà? Quin misteri! De moment, a esperar. Esperar, descansar, menjar bé, que la Mariona estigui activa de cos, fer els estiraments perineals, viure la sexualitat acceptant-la tal qual és en aquest tercer trimestre… I quan vulguis sortir, Luar, benvingut seràs!