La mare va començar a tenir contraccions no efectives el dia 22 de desembre, el dia que l’àvia va arribar a fer-nos la visita per Nadal. Aleshores ens pensàvem que podia ser una infecció d’orina i vam decidir anar a la Mútua de Terrassa per a assegurar-nos de que tot anava bé. Jo acabava d’arribar d’un bolo d’Andròmines que havíem fet a un bar a Sant Feliu de Llobregat.
A la Mútua van descartar la infecció i després de fer unes corretges ens van confirmar que la mare tenia contraccions no efectives. Jo em sentia tranquil, encara no hi havia motiu per a estar nerviós, només em treballava el fet de que potser tu no poguessis néixer a casa, tal com els dos volíem.
Al dia següent jo treballava i la mare, tal com van quedar amb la Mútua, va tornar a fer-se corretges amb l’àvia. Tot seguia igual, contraccions no efectives.
El dia 24 vam anar a Banyeres per a celebrar el Nadal en família, amb tots els avis! La mare seguia tenint molèsties lleus que no li deixaven gaudir de les festes però anava fent… Fins que el 25 al vespre sentia que les contraccions eren una mica més fortes i vam decidir anar a St. Joan de Déu per a comprovar com anaven les coses, si al final ella estava de part i no podies néixer ser a casa, preferíem que fos a St. Joan de Déu.
Allà ens va atendre una llevadora i un ginecòleg molt amables. Ens van dir que ja estaves en camí! Però que podíem anar a casa perquè encara era aviat. Si haguéssim volgut ens podíem quedar ja a l’Hospital, però parlant amb les llevadores de Migjorn vam decidir que ja podies néixer a casa teva, així que la decisió estava ben clara. A mi només em preocupava que tu estiguessis sa, i així era. Està clar que volia que el naixement fos a casa tal com la mare i jo havíem planejat, però el prioritari era la teva salut, per sort tu estaves perfecte! Em seguia sentint molt tranquil, és com si s’hagués activat en mi una connexió de manera natural en el moment que tot estava en marxa. Bé, ja portava temps fent feina tant a Migjorn, amb la teva mare i amb l’Anna Carlota, tant a teràpia com a Teatro Vital, que van ser reveladors per a poder afrontar aquesta etapa amb connexió, presència i tranquil·litat.
Aquella nit la teva mare no va dormir del tot bé, les contraccions no li deixaven fer-ho. Jo no vaig dormir gaire millor, però sí que vaig poder descansar. Vam anar fent fins que sobre les 12:30 va arribar l’Ana, la primera llevadora.
Com que no t’esperàvem fins ben entrat gener, ens faltaven algunes coses que havíem de tenir a casa. Justament jo estava de vacances i volia acabar de preparar les coses aquells dies. Per sort, les llevadores de Migjorn ens van proveir de tot el que necessitàvem. Com per exemple la piscina!!! Justament estaven totes ocupades i una parella que vivia a prop nostre i que encara esperava uns dies per al part ens va deixar la piscina. Però no eren a casa, eren de vacances! I l’Ana llevadora s’ho va fer anar després de moltes dificultats per a poder portar la piscina a casa, juntament amb la mànega necessària per a omplir-la. Després ve una anècdota molt bona amb la mànega i la dutxa.
La teva mare anava tenint contraccions i jo li anava fent els massatges al sacre per a que fossin més suportables, entre contraccions acabàvem d’habituar l’habitació per a què fos el més còmode possible. Vam posar música, una llum adequada, l’humidificador amb aroma a lavanda, tot per a què la teva mare estigués en un entorn relaxat. Mentrestant la teva àvia Rosa era a la part de dalt de la casa, fent menjar i expectant a qualsevol cosa en la que pogués ajudar. Li vam agrair molt el fet de que ella es quedés durant tot el part al pis de dalt, respectant la intimitat que volíem per a aquell moment. Sé que no va ser fàcil per a ella, però va poder assumir el seu paper en aquell moment i a canvi va rebre el gran regal de poder conèixer-te abans del que ella s’esperava, que hagués sigut bastant temps després de néixer.
No recordo exactament a quina hora, diria que sobre l’hora de dinar, va arribar la Irati. Era una llevadora que estava de pràctiques a Migjorn. No esperàvem tornar-la a veure ja que a l’última sessió de famílies ens vam acomiadar. Va ser un regal tant per a ella com per a nosaltres que pogués estar al teu naixement, ens va ajudar moltíssim!
Una mica és tard va arribar la tercera llevadora, la Conxa, una altra crack de Migjorn.
Durant aquest temps les hores em passaven volant. Cada cop que mirava el rellotge havien passat dues o tres hores, era increïble. Em sentia molt connectat i concentrat amb la teva mare, em recordo en tot el part i en aquells moments amb una connexió molt sòlida i ferma, atent i amb tots els sentits disposats a ajudar-la.
En algun moment alguna llevadora prenia el meu lloc i jo anava a dalt a menjar alguna cosa, però no gaire, feia un mos ràpid i baixava. Volia estar amb la teva mare i de forces no me’n faltaven.
Recordo menjar pa amb bull d’Alinyà de la matança, ja el provaràs.
Les hores anaven passant i sense que ens n’adonéssim, l’Ana llevadora va marxar sense dir adéu per a respectar el nostre espai i concentració. I al cap de poc, diria que a la matinada, va arribar l’Adela, una altra llevadora.
Després de trobar-nos i veure com anava fent la teva mare, li va proposar de banyar-se.
Com que no estàvem del tot preparats no tenia l’adaptador adequat per a connectar la mànega amb la dutxa. Hores abans ho havia ajuntat tot amb cinta, però a l’hora de la veritat no va funcionar. Per tant crec que vaig estar sobre hora/hora i mitja ajuntant manualment la mànega i la dutxa, fent molta força, perquè si no, s’escapava aigua i la banyera trigava més a omplir-se. Aquí vaig rebre el sobrenom de la Brida Humana. L’Adela i la Irati anaven venint a veure com ho portava. Jo pensava que cada vegada que venien era per dir-me que ja estava però no, era per dir-me que faltava poc. Jo estava dins la dutxa amb la roba tota mullada i les mans arrugades.
Finalment la piscina estava plena i la teva mare podia seguir dilatant a dins.
La teva mare posteriorment em va dir que es preguntava perquè anava amb calçotets sortint de la banyera. El motiu és que em desfeia de la roba mullada per a posar-me’n de nova.
La teva mare vas estar una estona dins la banyera, en va sortir i vam seguir el procés a la habitació. Anava tenint contraccions i jo apretava la seva esquena per a obrir la pelvis o fent pressió al sacre per alleugerir el dolor. Jo aleshores ja estava bastant cansat i aprofitava entre contracció i contracció per a dormir. Era increïble com podia dormir profundament, inclús somiar, cada 4 minuts, que era el que trigava la teva mare a dir-me que ja venia una altre contracció. Totes aquelles hores, les llevadores estaven descansant a l’estudi i la habitació de convidats. Ens deixaven la màxima intimitat i anaven passant de tant en tant per a veure com anava la cosa. Suposo que veien que la teva mare i jo ens en sortíem i que jo, estava molt per ella, era la realitat.
Al cap d’una estona la teva mare va tornar a fer una banyera. No sé si abans o després va demanar que li fessin un tacte, havia dilatat 3 cm, lo qual per les hores que portava de part podria semblar poc, la teva mare es pensava que estaria de més i això la va desanimar una mica, no obstant va seguir concentrada en la tasca de dilatar.
Va passar unes hores més amb el mateix procés, diria que havien passat unes 6 hores més quan la teva mare va demanar un altre tacte. Estava dilatada de 6cm, en aquest moment va estar a punt de decidir anar a l’hospital. Portava moltes hores de part i estava molt cansada. Òbviament, tant les llevadores com jo li vam dir que es faria el que ella decidís. Elles li van dir que el procés de dilatació no té per què ser lineal (i així va ser en aquest cas), la teva mare va pensar que era millor estar a casa que agafar el cotxe i anar a l’hospital.
Va decidir que volia fer una altra banyera i com que l’aigua ja no estava calenta, vaig tornar a repetir la tasca d’ajuntar les connexions, i per tant mullar-me i tornar a canviar-me de roba. Però valia la pena, i tant que ho valia! La teva mare necessitava una altra banyera i això era l’únic que m’importava.
Després de sortir de la banyera va anar al lavabo i va dir que tenia ganes de fer de caca, i jo li vaig dir que això era una altra cosa, tal com m’havia dir la Conxa… estàvem en la fase d’expulsió!
Començava una altre fase, la definitiva. Les llevadores es van activar i vam passar totes a l’habitació. Com bé diu la teva mare, semblava el portal de Belén, jajajaja.
Jo estava assegut al llit, la teva mare de genolls davant meu damunt d’un matalàs i les tres llevadores eren darrere seu. La Conxa li feia pressió per obrir la pelvis cada cop que tenia una contracció, la Irati amb el mirall controlava com anava la teva evolució i la Adela també ho feia i a demés anava gravant amb el mòbil.
Els crits de la teva mare ja eren ben diferents als sentits fins aleshores. Eren MOLT més forts i llargs, i jo ja notava que estaves arribant. La teva mare va ser tota una lleona, no parava d’empènyer i fer força i les llevadores i jo no paràvem d’animar. Jo estava cada cop més emocionat i em costava retenir les llàgrimes. No se perquè sentia que les volia guardar per a quan nasquessis i no volia que ta mare em veies plorar mentre tenia les super contraccions. Suposo que coses de que els homes han d’aguantar, etc… Ja t’ho explicaré… Així em vaig sentir. Volia sostenir a la teva mare i així ho feia, tant amb el cos i la força com amb les paraules. Buscava maneres d’animar-la i inspirar-la per a què trobés forces per a empènyer. Per exemple, li feia invocar a totes les seves amigues i dones valentes que havien parit com la Clara, la Montse, la Jess… Es veu que va funcionar jejeje.
Després d’algun canvi de postura i vàries contraccions, va aparèixer el teu cap. Poc abans, la teva mare va dir que no era capaç, que el seu cos no funcionava i la Conxa li va proposar que et toqués el cap amb la seva ma, allà es va adonar de que sí que funcionava, i tant que sí! I de meravella!
Abans del final volia comentar dos «momentazos» molt còmics. El primer que en sortir el teu cap, com que tenies poc pèl, les llevadores feien broma dient que t’assemblaves a mi, per motius capil·lars. I el segon va ser brutal. En un moment la teva mare va dir «amor» jo vaig respondre «diguem vida» i ella va dir, «no, li dic a l’Artai». Els riures van sonar per tota l’habitació i les llevadores van dir que això és el que passaria a partir d’ara. I és clar que sí, estava claríssim! A mi també!!!
Després que sortís el teu cap, nomes faltava una contracció més! Jo tenia la sort de què veia a les llevadores, i la Irati m’anava mirant i fent que sí amb el cap, volent dir que tot anava bé i amb el mirall podia veure com el teu cap ja era fora!
La teva mare va fer un gran crit més i aleshores tot va ser tan ràpid com preciós! Vas començar a plorar, la teva mare et va agafar i els tres ens vam mirar. Bé, jo us vaig mirar enmig d’un mar de llàgrimes fetes d’amor que em sortien dels ulls. Les llàgrimes més boniques de la meva vida.
En aquell moment, quan van comprovar que tot estava en ordre, les llevadores ens van deixar a soles, va ser més o menys una hora, una hora preciosa d’intimitat entre els tres, el preludi del que tindríem per endavant. Pur amor.
Després de una hora clavada, la teva mare va seure a la cadira de parts (sense deixar-te anar) i va expulsar la teva amiga, la placenta, que t’acompanyaria fent lotus fins que decidíssiu separar-vos al cap de tres dies.
Un cop la teva mare i tu estàveu estirades al llit, vaig pujar a dir-li a la teva àvia que havies nascut. Ella va esclatar amb plors, ja que s’havia passat totes les hores al pis de dalt.
Tot seguit vaig baixar i vaig retornar amb vosaltres dues, per a seguir gaudint d’aquest moment i seguir totes les indicacions que em deia l’Adela. No va ser fàcil… tantes hores sense dormir i tanta endorfina amorosa a l’ambient dificultava la comprensió jejeje.
T’haig de dir que estic molt content de com va anar el teu part. Al principi potser em va preocupar una mica el tema de que poguessis néixer abans del que esperàvem i, sent egoista, pensava en les 4 setmanes de menys que tindria per estar amb vosaltres pel fet de néixer al 2019. Però què importen 4 setmanes quan tinc una vida per endavant per a compartir amb tu? I el més important de tot, vas néixer sa, et va costar agafar el pit, però a dia d’avui estàs a tope, i això és el MÉS important.
Em vaig sentir molt connectat i present. Tota la feina prèvia personal, tant amb la teva mare, amb Migjorn, amb l’Anna Carlota i Teatro Vital va donar els seus fruits.
Tenia pors, però des de el moment que la teva mare va començar a tenir contraccions em vaig connectar i situar al lloc on volia ser. Al servei de la teva mare i del part. No vaig qüestionar cap petició de la teva mare, entenia que jo volia estar allà per a poder donar-li tot el que necessités. Em vaig sentir fort, MOLT present, sostenidor i molt poderós, un poder al servei de la vida. Em sentia ple, jo 100 per cent.
Gràcies Artai, fill meu, i Ana, amor meu, per regalar-me aquesta experiència.
Xavi Ybeas