Pare novell, bloggaire novell

Escric aquesta primera publicació des la furgo camper que hem llogat a Amorgos, a una illa grega, estant de lluna de mel amb la Mariona. Volíem un viatge que fos per descansar i fer poc.

No volíem una aventura per un país asiàtic o per Sud-Amèrica, necessitàvem vacances: calma i ritme lent per reequilibrar la intensitat d’aquests últims mesos. En definitiva, un viatge que fes baixada, que se’ns fes fàcil.

Excepte situacions puntuals (que potser us explicaré més endavant), està sent així: m’he dedicat a descansar, a nedar pel mar Egeu, a llegir molt perquè em venia de gust, i a menjar bé (qui heu estat a Grècia sabeu que hi fan bon menjar! Les albergínes farcides són espectaculars!). Tenir temps per no fer res, fins i tot per arribar a flirtejar amb avorrir-me! Encara que, qui em coneixeu bé (i qui no, ja ho anireu veient), sabeu que soc un cul inquiet: abans d’arribar a avorrir-me em sorgeixen noves idees il·lusionants on abocar la meva energia. I Papadri n’és una que ha nascut aquí.

Papadri sorgeix d’aquests últims dies, quan he anat interioritzant la idea que seré pare properament soc pare. Perquè un moment… quan es comença a ser pare? Ja soc pare ara que la Mariona està d’11 setmanes, o ho seré quan neixi la criatura? Donant-hi voltes, m’adono que ja ho soc (encara que em costi acceptar-ho), perquè si perdem la criatura (esperem que no, però és una possibilitat que pot passar), hauré estat pare d’una criatura que no ha nascut viva. Sistèmicament és així, en les constel·lacions familiars també hi figuren els avortaments. Així que ja soc pare!!!! Hòstia què fort, me n’acabo d’adonar ara!!!!

És nou, és raro, em costa veure-m’hi i em fa vertigen, tot i ser 100% buscat. Aquest blog m’ajudarà a anar digerint-ho mica en mica, i potser també serà d’ajuda a altres que passin per això. I si no estàs en aquest camí però t’atreu conèixer com ho viu algú que va fent el que pot amb el que li va passant, també et dono la benvinguda, queda’t fins quan vulguis 🙂

Amb la Mariona hem trobat blogs de llevadores mares que comparteixen com viuen i acompanyen l’embaràs, el part i el post-part. Però no hem trobat blogs d’homes que comparteixin com ho van vivint (ei, i si en coneixeu poseu-los als comentaris de més avall, us ho agrairem!).

Aquesta és la meva contribució: compartir com vaig vivint la paternitat. Si li dono veu a somiar en gran, hi apareix la voluntat de crear un blog de referència sobre paternitat i maneres de viure-la de forma més conscient i corresponsable (toma ya! S’hi barreja molt d’ego aquí?). Si m’abaixo una mica els fums i miro pas a pas, el que vull és compartir reflexions, aprenentatges i dificultats que em vagi trobant en el camí, i si a més serveixen d’inspiració a algú, fenomenal!

Demà iniciem el viatge de tornada d’Amorgos: agafarem un ferry cap al port del Pireus, a Grècia peninsular, i passarem dos dies més amb la furgo pel sud abans d’agafar el vol de tornada cap a casa. La idea inicial d’aquest blog va sortir fa un parell de dies, i després de l’excitació inicial va haver-hi una segona fase de por a no agradar (però no deia que el feia per mi principalment?) i a no dir res interessant (aaaaaai el meu jutge intern, què ràpid que és! Ja ha aparegut en aquesta primera publicació! Ja l’anireu coneixent si us quedeu per aquí).

Com a coordinador de projectes, sé que funciona lo de posar data límit per fer les coses. He anat tenint idees i procastinant lo de posar-me a escriure fins avui, però m’havia promès que d’avui no passava, així que avui publico aquest post tal qual està sense revisar-lo més (aaaai el perfeccionisme paralitzador que no acabaria mai de millorar les coses, què ràpid que t’actives! T’he pillat i aquesta vegada et dic fins aquí).

Tot camí comença amb una passa, i pel blog Papadri la primera passa és aquesta publicació. Ara sí: Papadri ha nascut, ja és una realitat!

Properament, més 😉