La vida és lineal? A occident, la manera de concebre el temps i el que ens va passant a la vida generalment és lineal: en l’imaginari col·lectiu es pot traçar una línia en què el moment present és un punt, lo d’abans del punt és el passat i lo de després del punt que ha de venir és el futur.
El calendari típic de setmanes i mesos està organitzat així: comencem en dilluns i anem avançant durant la setmana fins al diumenge. I quan arribem al diumenge, saltem a la següent setmana, a la següent línia, com quan escrivim. Però en el fons no és un tall, sinó una continuació per falta d’espai en aquesta línia, igual com quan escrivim.
Hi ha altres cultures i enfocaments que conceben la vida de forma cíclica, com una espiral. És un anar passant per un seguit de fases que es van repetint, amb característiques similars però sense ser la mateixa. Ja no parlo de reencarnacions, que també, sinó de fases en l’evolució de la persona. Tornar a passar una mateixa situació, tenint l’oportunitat de fer-ho diferent segons els aprenentatges adquirits.
La natura funciona de forma cíclica. Hi ha tres cicles que marquen la nostra manera de viure:
- La volta al voltant del sol, entesa com un any.
- La volta que ens fa la lluna, entesa com aprox un mes.
- La volta que fa la Terra sobre si mateixa, entesa com un dia.
Al llarg de la volta que fem al voltant del sol apareixen les diferents estacions de l’any. Pel que fa a la llum solar diària en diferents parts del món, com més lluny siguem de l’equador més variació hi ha en les hores de sol entre estiu i hivern. Per això a Suècia a l’hivern es fa fosc a les 15h i a l’estiu a les 23h, en canvi a Canàries hi ha molta més regularitat, no varia gaire entre l’hivern i l’estiu.
Això fa que tinguem una energia diferent segons l’època de l’any: més cap enfora a l’estiu, més recolliment a l’hivern. Jo que he viscut a Suècia sé que no és la temperatura el que fa que hi hagi més recolliment a l’hivern, sinó la quantitat d’hores de sol que té el dia.
Fins aquí podria ser una classe de ciències naturals de primària. Ara ve la pregunta: sabent que hi ha aquests canvis energètics que notem corporalment i emocionalment, com pot ser que haguem muntat un sistema productiu en què treballem les mateixes hores al febrer que al juny? A qui se li ha acudit?
Exceptuant l’agost com a mes de vacances, la jornada laboral és igual a l’estiu que a l’hivern, hi ha una linealitat indiscutible. Com pot ser això? Si va totalment en contra de l’energia disponible en els nostres cossos! Emocionalment no té cap sentit, si ho pensem un moment i ens ho deixem sentir!
El sistema productiu lineal ha esclafat la ciclicitat anual de la vida, fent que aquesta s’hagi hagut d’adaptar a les demandes laborals i de producció. Hem hagut d’obviar la nostra ciclicitat anual, oblidar-la, ens hem hagut d’insensibilitzar per seguir endavant treballant. Deshumanitzant-nos, separant-nos més del món natural.
Les feines del camp no funcionen així: a l’hivern la producció de l’hort és molt menor que a l’estiu. Quan l’hort està més ple és a l’estiu, quan hi ha més feina de collita és quan més hores de sol té el dia, té tot el sentit. Justament llavors és quan la majoria de feines marxem de vacances, quan els horts produeixen més aliments. Quin contra-sentit!
Encara més interessant em sembla la ciclicitat de la lluna per les diferències de percepció segons el gènere. La volta que ens fa la lluna dura 28 dies, aproximadament com el cicle menstrual. Sí que es pot allargar o escurçar, sí que en cada persona és diferent, però indubtablement passen per unes fases, com la lluna. Lluna creixement, lluna plena, lluna decreixent, lluna nova.
En cercles de dones i treballs en feminitat es tracten els 4 arquetips: la donzella, la mare, la xamana i l’anciana. Es corresponen amb les llunes i també amb les diferents energies de les estacions: primavera, estiu, tardor, hivern. Més info aquí.
Aquesta ciclicitat lunar no és igual en homes. En general, no tenir la regla fa que ho visquem de forma més lineal i no pas cíclica. Podem observar el cicle que passa externament, però internament costa d’apreciar-lo, si és que n’hi ha.
Realment no hi ha ciclicitat lunar en homes? Costa de creure, quan la ciclicitat lunar afecta elements tan diversos com són les marees (recordem que les persones som un 80% aigua), el creixement dels cabells o de les ungles, o moments òptims de plantació de llavors, per posar tres exemples.
O potser hi ha una certa ciclicitat lunar en nosaltres també, que ens afecta però de forma tan subtil que és gairebé imperceptible i queda soterrada sota la pila d’estímuls que rebem a totes hores? És una pregunta que últimament m’estic fent sovint.
Viure en ciutats o pobles plens de llum a les nits, amb rètols lluminosos per tot arreu i faroles que il·luminen els carrers fa que sovint la lluna sigui anecdòtica. Gairebé com un objecte de decoració. “Ai mira, avui està casi plena!”, com si avui algú s’hagués despertat i l’hagués posada així, com qui penja un quadre.
Treure l’Appa als vespres fa que moltes nits vegi la lluna i això m’agrada. Em connecta amb la natura. Si no fa núvol (que darrerament pocs núvols ha fet), la lluna plena fot una ombra que flipes! És potentíssima! En contraposició a la foscor i les tenebres de la lluna nova, la negra nit. Són molt diferents les passejades que fem amb l’Appa segons la fase lunar en què estem.
Per ara, ser conscient de la fase lunar és un saber totalment mental. Si hi ha canvis energètics o emocionals en mi com a home, són tan subtils que no els noto. També perquè la resta de coses que em passen a diari tenen una influència més forta en la meva emocionalitat que no pas la lluna. Tot i així, m’agradarà seguir-m’hi fixant, és una autoexploració que estic fent els darrers mesos.
Ho facilita reduir estímuls visuals i les pantalles als vespres, no encendre llums sinó fer servir llums tènues o d’espelma, i respectar-me el descans que em marca el cos. Pel que he anat llegint, això també ajuda a dormir millor perquè permet estar més alineat amb l’últim cicle: el dia, la volta de la Terra sobre sí mateixa que fa que hi hagi matí, migdia, tarda i nit.
No mirar pantalles ni estímuls visuals als vespres i no fer servir llum de bombetes seria lo ideal, però per ara no és possible fer-ho amb la vida que porto. Ho estic indagant a través de rutines més assequibles: no mirar el mòbil als vespres, menjar poc per sopar per evitar anar a dormir amb la panxa plena, i despertar-me quan surt el sol. La intenció és anar-ho potenciant per permetre notar més la ciclicitat natural.
Aquesta ciclicitat canviarà quan neixi el Luar. De fet, en les darreres setmanes m’adono que la Mariona ja està començant a variar els seus cicles d’energia i de son. Com que està de baixa, s’està escoltant més i s’està permetent respectar-se el que li demana el cos. Si necessita una migdiada a mig matí, la fa.
Penso que tenir la baixa no hauria de ser un privilegi, sinó un dret per a totes les dones gestants que desitgin no treballar durant l’embaràs. I si sí que ho volen, endavant! Lo important és que cada mare es pugui escoltar i fer lo que senti que és millor per ella i per la criatura.
Pel que ens han dit, en el postpart hi ha una ciclicitat radicalment diferent de la ciclicitat viscuda fins ara. Dormir poques hores seguides, tenir cicles de son molt més curts, menjar més sovint i menys quantitat…
Per mi, té tot el sentit del món que aquest canvi no passi de cop i volta. No té sentit que fins al dia del part funcioni d’una manera i a partir del part d’una altra completament diferent. Ja estic percebent una transició en ella, s’està generant una continuïtat en aquest canvi en la ciclicitat. Estic content que s’ho permeti i ho pugui fer així.
Com a pare, ja m’ha arribat per diverses bandes que en el postpart puc pillar molt, pel canvi sobtat. Pillar molt vull dir que segurament se’m farà difícil. Molt probablement aniré més cansat, estaré més irritable, fàcilment de mal humor per la falta de son i el poc costum a viure amb la nova ciclicitat que ens porta la vida.
En el curs de preparació al part ens van explicar que la Mariona, com a mare gestant, el seu cos generarà unes hormones que l’ajudaran a viure aquesta nova ciclicitat, adaptada als cicles del nadó.
Ja veuré com m’hi vaig adaptant jo! De moment, estar qüestionant la linealitat i permetre’m escoltar la meva ciclicitat interna és tot un pas. Estar atent a lo subtil, posant el focus en deixar-la de tapar.
I amb aquesta entrada he arribat al 25è article! Quina passada!!!! Qui ho havia de dir quan a l’octubre 2023, fa quatre mesos i mig, vaig escriure la primera publicació! Agafa un got d’aigua, que és lo més sa que hi ha, i brinda pels escrits fets fins ara i els que vindran 🥳
PD: del 5 al 7 de juliol fem les Estades Conscients en Família a El Negre! Aquest serà el tercer estiu que les organitzem amb la Judit Icart i la Fundació VidaBona. És un cap de setmana amb activitats per a famílies amb infants de 6 a 12 anys. Més info a https://www.elnegre.cat/estades-conscients-en-famlia. Obrirem inscripcions a mitjans de març, si t’interessa guarda’t les dates!