Deixeu sortir abans d’entrar

Aquesta indicació del metro també té sentit en la preparació material i logística per al part i la criança. Nosaltres no ho sabíem i, vist amb perspectiva, és bo tenir-la en compte. Perquè no et passi com a mi, que de cop i volta sentia la casa estreta, com si s’hagués fet petita!

Hem encetat el 3r trimestre d’embaràs. 66% completed. De moment, tot bé. Cinturons ben cordats i ajustats, que arribem al tram final de la cursa. 

Ho visc com si estiguéssim arribant a dalt de tot de la pujada del Dragon Khan. Allò que veus només uns pocs metres de via davant teu i després ja hi ha el cel, senyal de l’inici de la gran baixada. Quan comenci, a cridar! O agafar-te fort! O deixar-te anar de mans! O tot alhora! 

I respires fons i penses: doncs bueno, era això tu, ara ja no puc sortir d’aquí, ni fer marxa enrere, així que endavant! Amb tot lo que sóc i tot lo que no sóc, tot el que he fet i tot el que queda per fer. Amb tota la por i totes les ganes.

Ara que encara queden uns metres de via per davant, estem aprofitant per resoldre diversos temes i deixar-ho tot el més a punt i arreglat possible. Que després ve la gran baixada i allà no tinc ni idea de com anirà tot. 

Pel tema econòmic vam crear el GoFundLuar per rebre donacions (que per cert, encara està obert, si vols contribuir-hi és aquí!). De manera similar, en l’àmbit material vam donar veus a persones properes que han tingut criatures en els darrers anys, a veure si ens donaven o deixaven algunes coses.

I ha estat aclaparador. Brutal. Extraordinari. Espectacular. Com quan vas a comprar al súper aquella única cosa que t’has deixat, i resulta que passes per davant de la ferreteria i compres aquella bombeta que no funcionava des de feia mesos, i et creues amb el veí i et dóna una pista d’allò altre que li vas preguntar i no sabies com resoldre, i a sobre et trobes un bitllet de 10€ a terra, i els ocells canten i fa sol i la vida és més fàcil i tot sembla més bonic. Doncs això ha estat rebre tantes coses pel part i la criança, algunes d’elles que no sabíem que existien. Brutal.

Com que sóc estructurat de mena i tot ho recullo en llistes, he fet una llista de tot el que hem aconseguit per al part i la criança. Majoritàriament ha estat donat o deixat, amb alguna cosa comprada per Wallapop. 

M’avanço, que no sé si servirà de res, però em surt dir això: aquesta és la NOSTRA llista. No ha de ser la teva. La teva, fes-la tu. Jo et comparteixo la meva per si et serveix per agafar idees. Potser algunes coses les trobes inútils, altres són supèrflues i no creus que calguin… Fes el favor de posar només les coses que trobis útils a la teva llista!

I també t’haig de dir que és una llista no testejada. És a dir, hem aconseguit aquestes coses (o vaja, estem en procés), però no encara et puc dir si les farem servir totes. Molt probablement, n’hi haurà que no fem servir, o ben poc. I potser ens adonarem que en falta alguna d’essencial. Lo divertit serà al cap de 6 mesos d’haver nascut el Luar, tornar a aquesta llista i compartir en un article futur què haurem fet servir molt, què haurem fet servir poc i què no haurem fet servir gens. I igualment, això serà la nostra experiència, que gairebé segur serà diferent a la d’altres famílies!

Anyway, que m’estic enrotllant massa, aquí va la llista de coses que hem aconseguit/rebut de cara al part i la criança del Luar:

• Roba de bebè
• Bolquers de tela
• Mocador de porteig
• Motxilleta de porteig
• Abric/polar de porteig
• Coixí de lactància/embaràs
• Banyera plegable
• Extractor de llet materna elèctric
• Cotxet
• Hamaca de bebè
• Collit
• Peluixos
• Joguines de terra
• Còmoda/calaixera
• Canviador de bebè
• Cadireta pel cotxe

La cadireta del cotxe encara estem en procés d’aconseguir-la, però hem sabut que és important que s’adapti al cotxe en qüestió, així que serà de les poques coses que comprarem. (Editat el 4/03/2024: la primera cadireta, que dura aprox fins als 6 mesos, és tipus Maxi-Cosi i hem descobert que no és tan important que s’adapti al cotxe, és més estàndard, per això hem pogut aprofitar una que ens han deixat. La següent cadireta, que necessitarem a partir dels 6 mesos, serà una de creixement i aquesta sí que caldrà que s’adapti a la nostra furgoneta. Anem aprenent de tot aquest mundillo!)

Mil gràcies a totes les persones que ens heu deixat o donat tot aquest arsenal de criança!!!!

I on ha anat a parar tot plegat? Doncs a casa, en racons variats. De vegades més ben posat, però sovint encara pel mig, sense trobar el lloc, sense tenir un lloc assignat encara.

Va arribar un moment que amb tanta cosa pel mig, em vaig agobiar. Aquella sensació angoixant de falta d’espai. Com quan estàs en un lloc estret i no acabes de poder-te girar, ni moure’t, ni fer massa res. Només fer petites maniobres. Doncs això mateix. Em faltava l’aire. Moure’m per casa era complicat. Quina bestiesa!

Després que entrés tot això a casa, hem necessitat fer un buidatge heavy. Perquè si no, no hi cabíem nosaltres! 

Deixeu sortir abans d’entrar. Tal qual. Hauria estat bé fer-ho així. En el nostre cas ha estat més “Deixeu sortir, encara que sigui després d’entrar!”. Per encabir les noves coses de criança a casa, calia desprendre’ns d’altres coses. Deixar, donar, vendre, llençar o guardar en un traster, però calia fer espai. 

I aquesta ha estat la moguda de les últimes setmanes. Quina feinada! No només físicament, també energèticament. Emocionalment. Desprendre’m de coses em costa. Sempre apareix el “i si…”. I si el necessitem més endavant? Potser millor guardar-lo… Bufff, és esgotador.

Deixeu sortir abans d’entrar està molt bé com a intenció, però en aquest cas crec que fins que no saps tot lo que ha d’entrar, no te’n fas la idea de tot lo que cal que surti. Nosaltres ho hem fet al revés, primer ha entrat molta cosa, i ha estat difícil per l’agobio de no tenir espai. Hagués molat començar traient-nos coses de sobre? Sí. A veure si li serveix a algú aquesta reflexió 😉

I una anècdota per acabar: ens estem trobant prou sovint que ens pregunten si ja tenim llesta l’habitació de la criatura. Això ens sorprèn perquè nosaltres no pensàvem fer-li una habitació, ara per ara. Pensem que no encara li cal, al Luar. Potser em cal a mi, fer-li? Però a ell, creiem que no. 

A nivell pràctic, el Luar dormirà a la nostra habitació en els primers anys de vida, la seva roba estarà a la còmoda del costat del lavabo (on també hi ha el canviador), i per jugar creiem que el millor és que jugui al menjador, on hi ha més espai. 

Ara per ara, no li veiem el sentit a destinar una habitació de la casa que sigui la seva habitació, si no preveiem que la faci servir properament. Li veuria el sentit fer-li una habitació si ens sobressin les habitacions a casa, però no és el cas. 

Per a moltes famílies, crear l’habitació de la criatura, pintar-la i decorar-la, és una manera de preparar la seva arribada. Fer-ho potser no és tant per la criatura en sí, sinó perquè ajuda a la família a assumir la mapaternitat, a anar-la assimilant. I si és així, endavant! 

De moment, nosaltres decidim no tenir una habitació que sigui del Luar, sinó adaptar tota la casa a la seva arribada. Ja aniré compartint per aquí quan veiem que sí que és convenient que tingui el seu propi espai en una habitació a part. S’admeten apostes de quan serà 😉

A part de lo material, amb aquest inici del 3r trimestre la Mariona ha retornat a alguns patrons del 1r trimestre. Està tenint alguns marejos, malestars corporals, antojos ben variats… Ara està amb menjar tomàquets i amanida, quan mai no li havia apassionat xD

Seguim a la muntanya russa. A veure què més ens deparen les properes setmanes, abans d’arribar a dalt de tot!

PD: si vols ajudar-nos a pagar el part a casa, és aquí: https://www.gofundme.com/f/parir-el-luar-a-casa.