Sí, volem que la Mariona pareixi a casa. I així serà, si tot va bé! Que per què? Perquè volem viure el part a l’espai més còmode i conegut que coneixem: casa nostra. I perquè ens fascina la idea de viure lo més mamífer i instintiu del part, en la nostra intimitat.
Sí sí, acceptem que hi haurà dolor, segurament hi haurà moments terriblement durs. Però ei, per què no obrir-nos a la possibilitat que també hi hagi moments de plaer? Aquesta idea la recuperem del llibre “Pariremos con placer”, de la Casilda Rodrigáñez Bustos, que ens ha deixat una companya de feina de la Mariona, la Bibiana 😉
Va ser la Mariona qui primer va expressar aquest desig de parir a casa. Abans que jo em plantegés aquesta possibilitat, ella va compartir que li agradaria fer-ho així, preguntant-me com ho veia jo, com ho sentia.
El que em va sorgir va ser confiança absoluta en els seus instints com a dona. La conec bé i sé que està connectada amb una font de saviesa femenina que em porta a sentir plena confiança en el seu anhel.
També m’adono que com a pare m’ubico en un rol de no voler bloquejar: em posiciono al seu costat. És ella qui porta la criatura dins, és ella qui donarà a llum, i jo vull estar al seu costat sigui de la manera que sigui.
No ubicar-me en aquest posicionament i demanar-li de parir a l’hospital o en una casa de parts seria reaccionar des de la meva por, i no ho vull. Vull anar més enllà, confiar i a veure quina experiència ens té preparada la vida.
Per ara, ens ajuda rodejar-nos de persones que no només veuen ombres en el parir a casa, sinó també hi veuen llums. Ens hi volem apropar com una experiència amb llums i ombres, les dues, des d’una mirada el més realista i integradora possible.
Entre la ingenuïtat de no ser conscients del que implica, i la por que convida a no fer-ho a casa, confiem plenament que hi ha un camí per viure-ho amb consciència. Amb tot el que vingui, tot el que ens espera.
I sí, per sort vivim a 5 minuts de Vall d’Hebrón. Si el part es complica i cal anar-hi, hi anirem sense dubtar!
Mentrestant, el que volem és aprendre molt i preparar-nos per aquesta vivència que marcarà un abans i un després en les nostres vides.
I per això, fa unes setmanes vam fer el primer pas: fer recerca de quines llevadores ens podien acompanyar, amb la voluntat de conèixer-ne algunes i acabar escollint la que ens hi sentíssim més còmodes.
La Mariona va estar preguntant a dones properes que havien parit a casa amb qui ho havien fet, i vam obtenir una primera llista de persones a contactar:
Les vam escriure quan estàvem a la setmana 8 d’embaràs, i ens vam endur una bona plantofada al saber que totes estaven amb les agendes plenes i no podien agafar cap part més per l’abril de 2024 (excepte en el cas de la Imma Sàrries perquè viu a Vic i la Laia Casadevall que ja no atén parts a casa).
Joder què fort! No ens crèiem que calia espavilar-se tant per trobar llevadora per parir a casa! És una autèntica carrera! Sí que s’espavila la gent, nooo? 😱
Què deuen fer? El mateix dia que tenen el positiu de l’embaràs ja les contacten? Perquè la setmana 8 tampoc és tan tard eh! No ens pensàvem pas que ens costés trobar la llevadora que ens acompanyés!
Preguntant al nostre entorn, veiem que és prou habitual la situació de tenir la primera criatura a l’hospital i que el part a casa sigui amb la segona criatura. Això pot ser motivat per diverses raons: la seguretat d’haver viscut el procés anteriorment, la violència obstètrica rebuda a l’hospital, o altres.
Després de rebre molts NOs, vam descobrir el directori de l’Associació de llevadores del part a casa de Catalunya (ALPAC).
La por a no poder parir a casa per no tenir llevadora ens va portar a contactar-ne vàries, i per sort aquesta vegada sí que vam obtenir algunes respostes positives.
Jo no tenia ni idea de l’abast de l’acompanyament de la llevadora, per això vull recollir aquí alguns dels punts comuns que hem anat descobrint sobre el que implica l’acompanyament d’un part a casa:
Hi ha una primera visita a casa per conèixer l’espai, veure opcions per guanyar comoditat i altres millores que es puguin fer. Fins a la setmana 36 es preveuen visites de seguiment i formatives sobre embaràs i part una vegada al mes. La comunicació és a través d’un grup de WhatsApp compartit. A partir de la setmana 37 es fa una visita domiciliària setmanal o quinzenal, segons convingui.
De la setmana 37 a la 42, la llevadora està 24h de guàrdia, disponible per acompanyar el part en qualsevol moment.
Després del part hi ha una visita al cap de 24h d’haver parit i posteriorment unes 4 o 5 més en què s’acompanya el puerperi (= els quaranta dies després d’haver parit). Especialment al principi hi ha un acompanyament en la lactància.
Per tot aquest procés, el pressupost acostuma a rondar entre els 2.600€ i 2.850€.
Per formalitzar-ho, cal firmar un contracte on s’expliciten tots aquests termes i molts altres relacionats amb possibles situacions que poden passar.
Després de fer un parell d’entrevistes amb llevadores, vam tenir clar que volíem que fos la Gemma Aguilar (https://www.gemmamatrona.com/, @gemma.matrona.holistica) qui ens acompanyi a l’embaràs, el part i el postpart.
En l’entrevista amb la Gemma vam sentir confiança i seguretat, bona entesa, claredat i alhora tacte i amorositat. Vam notar que incloïa una dimensió espiritual que ens va agradar. I també va mencionar explícitament la rellevància de la meva figura com a home pare parella en tot moment, cosa que vaig apreciar molt.
Així que dit i fet, ens hi vam comprometre de cap i ja tenim llevadora!!! 🥳
A part, per preparar-nos i anar aprenent sobre embaràs i part (sigui a casa o no!), ens hem apuntat a un curs de dos dissabtes amb l’Imma Sàrries a l’Espai la Tribu, de Vic. Molta gent ens l’ha recomanada, així que hem decidit participar-hi! Tenim la primera sessió és dissabte que ve 21 d’octubre, amb ganes 😊
Per acabar, torno al títol de la publicació: atenció perquè això de buscar llevadora per acompanyar el part a casa és tota una carrera! Corred insensatos!!! 🧙🏼♂️